Continguts
Característiques de Citrus spp.
Característiques botàniques del taronger
Les TARONJES són els fruits de del taronger. El taronger és un arbre perenne de la família de les Rutàcies que arriba a fer fins a 10 metres d’alçada, amb la copa molt arrodonida.
Tiges lleugerament espinoses. Fulles coriàcies, el·líptiques o el·lipticolancelades, agudes i amb el pecíol proveït d’ales estretes. Flors de color blanc molt perfumades i amb 5 pètals i nombrosos estams. El fruit (la taronja) és un hesperidi amb la pell força llisa i sabor dolç o agre, no amarg.
Els tarongers pertanyen a la família de les Rutàcies, una família molt àmplia que conté unes 1.700 espècies de plantes que creixen a països de clima càlid i temperat, sent el continent africà on més espècies es poden trobar.
Taronges, un fruit del grup dels cítrics
Dins de la família de les rutàcies, les plantes més conegudes són els cítrics, espècies que estan incloses al gènere Citrus al qual pertanyen fruites tan conegudes com:
- Taronges (Citrus x sinensis)
- Taronges xineses (Citrus japonica)
- Taronges amargues (Citrus aurantium)
- Mandarines (Citrus reticulata)
- Llimes (Citrus limon)
- Aranges (Citrus paradisi)
- Llimones (Citrus aurantifolia)
- Naronges (Citrus medica)
- Kumquat (Citrus japonica, Citrus margarida = Fortunella margarida)
Característiques dels cítrics
Els cítrics es caracteritzen fonamentalment pels seus fruits grans que contenen quantitats abundants d’àcid cítric, un component amb fórmula C3H4OH(COOH)3, que és el que els proporciona el característic sabor àcid.
A més, tots els membres d’aquest gènere contenen altres components que els donen aromes molt profundes. Per exemple, les flors de les taronges, es coneixen per la seva particular fragància, l’aroma de tarongina.
A més dels cítrics, altres espècies de plantes pertanyents a la família de les rutàcies són herbes molt conegudes com la ruda (Ruta graveolens), el dictam blanc (Dictamnus albus) o arbustos decoratius com l’esquímia japonesa (Skimmia japonica).
Origen de les taronges – Història de les taronges
Les taronges procedeixen del sud de la serralada de l’Himàlaia i del sud de la Xina, on s’han trobat espècies silvestres que tenen molta semblança amb les actuals.
Sembla que es van començar a cultivar al sud de la Xina fa uns 4.000 anys, si bé les primeres informacions escrites apareixen a la Xina fa uns 2700 anys.
Encara que se sap que va ser Alexandre Magne qui va introduir la majoria dels cítrics a Orient, no se sap amb exactitud qui va introduir les taronges a Europa via l’Extrem Orient. Hi ha diferents teories que apunten als mercaders genoveses, altres diuen que van ser els croats. L’únic que se sap amb exactitud és que els portuguesos ho van fer al segle XVI.
Les taronges van ser portades a Amèrica durant el segon viatge de Cristòfol Colom. Els àrabs els van implantar al nord d’Àfrica i a Espanya al segle X, tant a Andalusia com a València, lloc on les taronges han assolit la fama internacional de més qualitat.
Producció de taronges al món
Les taronges, amb 70 milions de tones produïdes a tot el món, constitueixen el fruit més consumit i representen el tercer fruit en extensió de cultiu després dels plàtans i del raïm.
Avui dia es troben cultivades a qualsevol dels continents, sempre que tinguin un clima propici, és a dir, abundància de sol, aigua i poca humitat ambiental.
El principal productor mundial de taronges és el Brasil que destina la majoria al consum intern i a la producció de suc de taronja. Al Brasil el segueixen els Estats Units, que tenen camps de cultiu molt grans a Florida, Califòrnia, Texas i Arizona) i la Xina.
Espanya seria el país principal productor d’Europa i el primer país exportador de taronges del món. Altres països productors són, per ordre d’importància, Mèxic, que ha incrementat molt la seva producció els darrers anys, Itàlia, Índia, Egipte, Israel, Marroc i Argentina.
Propietats i usos del taronger
Del taronger no només se n’aprofiten les taronges. D’aquest arbre també se n’extreuen una sèrie de productes que són utilitzats per la indústria.
Així, de les flors del taronger, anomenades tarongines, mitjançant destil·lació, es produeix un oli essencial anomenat nerolí que s’utilitza en perfumeria i que, barrejat amb essències de taronges, llimones i espígol, forma part de la composició de les colònies.
Un altre component utilitzat en la indústria de la perfumeria és el petitgrain, un oli essencial que s’obté de les branques i fulles del taronger, que també s’utilitza per calmar els dolors i proporcionar més claredat a la ment.
De la pell de la taronja es produeixen essències que s’utilitzen com a aromatitzants per a la indústria de l’alimentació. Altres productes obtinguts són pectines, escorces caramel·litzades i productes per als pinsos del bestiar.
Les taronges amargues no es fan servir per a menjar directament perquè no resulten agradables al paladar atès que són massa agres. Normalment s’utilitzen per confeccionar melmelada de taronja amarga i en la indústria dels olis.
Contraindicacions de les taronges
Tot i la seva evident bondat, el suc de taronja o les taronges poden produir reaccions al·lèrgiques amb manifestacions a la pell en algunes persones. També s’ha comprovat que les taronges o el suc de taronja pot produir migranya en persones sensibles a aquests.
La ingestió d’aquests aliments en quantitats elevades pot ser causant de problemes intestinals, amb aparició d’acidesa, flatulències, diarrea, etc. per la qual cosa és millor ingerir-ho amb prudència fins a veure quines són les reaccions individuals.
Més informació sobre les propietats i contraindicacions del taronger.
27 Agost, 2024
