Continguts
Què és el romaní
Característiques del romaní (Rosmarinus officinalis)
Nom vulgar: Romaní
– Castellà: Romero
– Anglès: Rosemary
 |
Nom científic: Rosmarinus officinalis
Familia: Labiades
Hàbitat: Creix espontàniament en les brolles de clima mediterrani, juntament amb altres plantes com la farigola (Thymus vulgaris), l’espígol (Lavanda sp) i les estepes (Cistus sp).
Descripció del romaní
Arbust de fulla perenne molt aromàtic de la família de les labiades de fins a 3 metres. Tiges erectes i ramificades.
Fulles linears d’un verd brillant al feix i d’una gran pilositat blanquinosa al revés.
Flors bilabiades de color blau pàl·lid o violaci amb els estams més llargs que els pètals i amb el llavi superior de la corol·la corbat. Fruit en forma de tetra-aqueni.
| Detall de la planta | Detall de la flor |
|
|
La planta desprèn una forta fragància a causa de la presència d’olis essencials en fulles i flors.
Recol·lecció i conservació del romaní
Es recomana conrear romaní a casa a partir d’esqueixos de plantes silvestres perquè són més
riques en fitoquímics que les varietats de romaní de jardí.
La primavera i l’estiu són les dues estacions en les que hem de fer la recol·lecció de les fulles i les flors de romaní.
Aquestes s’han d’assecar a l’ombra i guardar en un lloc sec i fosc. Després es col·loquen les fulles seques en un recipient de cristall o vidre ben tancat al resguard de la humitat i de la llum.
De no tenir possibilitat de recol·lectar la planta, es pot adquirir amb facilitat en qualsevol herbolari o herboristeria, mercat o botiga especialitzada en fitoteràpia.
Composició del romaní
Els components i principis actius del romaní són els següents:
- Oli essencial (1-3%): La composició de l’oli essencial depèn en gran mesura del tipus de cultiu i la varietat del romaní a causa de la naturalesa dels fitoquímics. Principalment compost per 1,8-cineol, alfa-pinè i alcanfor (20-50%), limonè, verbenona, camfè, borneol, mircè, camfor, etc.
- Fenols i terpenoides (sobretot a les flors): destaca el carnosol i àcid carnosòlic (potent antibiòtic natural del romaní), àcids rosmarínic, rosmanol, oleanòlic, betulínic, cafeic, clorogènic. El romaní és la planta més rica en àcid ursòlic (potent hepatoprotector)
- Flavonoides: diosmetina, diosmina, genkwanina, luteolina, apigeninaHidrats de carboni, fibra
- Minerals: en destaca el contingut en potassi i calci. També conté magnesi, zinc, coure, etc.
- Vitamines: en destaca el contingut en tiamina i niacina.
Usos del romaní
El romaní és una planta que s’utilitza com a:
- Planta aromàtica en la cuina
- Planta medicinal
- Planta de jardineria
- Planta mel·lífera: També destaca com a planta mel·lífera, a partir de la qual les abelles confeccionen la famosa mel de romaní amb unes propietats alimentàries i medicinals molt destacades.
Més informació sobre el romaní i altres plantes.
19 Agost, 2024
