Característiques de les plantes perennes

Plantes de més d’una temporada

Què són plantes perennes?

Les plantes perennes són aquelles herbes que viuen durant diverses temporades. Totes elles presenten una sèrie de recursos que els permeten sobreviure amb molta facilitat durant anys, tema del qual parlarem a continuació.

Diferències entre plantes perennes i plantes de fulla perenne

Hem de diferenciar el concepte de plantes perennes de el concepte de plantes de fulla perenne. En aquest apartat estudiarem aquelles plantes que viuen més de dues temporades (plantes perennes).

No ens estem referint aquí a si les fulles d’una planta concreta els hi cauen i es renoven tots els anys (planta de fulla perenne), o si es mantenen sobre el vegetal durant diverses temporades (plantes de fulla caduca).

Com saber si una planta és perenne?

La millor manera d’assegurar-nos és consultar-ho en una guia botànica, en una guia de plantes de jardí o d’interior, en una guia de flors, a internet, etc.

En aquest tipus de documentació, apareixeran especificades una sèrie de característiques de l’espècie en concret (cicle vital, època de floració, característiques físiques, dibuix o fotografia, etc.).

Trucs per identificar una planta perenne

Fins i tot el nom científic d’una planta pot ajudar-nos. Així, si una planta s’anomena “perennis”, sabem que es tracta d’una espècie que viu més de dues temporades, ja que “perennis” significa en llatí “perenne”. (Swertia perennis, Jassione perennes, Lupinus perennis, Bellis perennis, Mercurialis perennis, etc.).

Altres vegades és per oposició a altres adjectius com “annua” o “biennis” que sabem que no són perennes, ja que aquests “cognoms botànics” signifiquen just el contrari. El primer es refereix a plantes anuals i el segon a biennals o bianuals. (Lathyrus annuus, Adonnis annua, Artemisa annua, Bellis annua, Mercurialis annua, Lunaria annua, Helianthus annuus, Oenothera biennis, Artemisia biennis, Crepis biennis, etc.).

Així, per exemple, si aconseguim esbrinar que tenim l’espècie Bellis annua, sabrem que tenim davant nostre una margarida anual, mentre que si els trets coincideixen amb la Bellis perennis sabrem que es tracta de la margarida comuna.

La guia botànica ens dirà que aquesta última té totes les fulles disposades en una roseta basal, sense ramificació, d’on surt una única flor (capítol) que floreix de març a novembre. Per tractar-se d’una espècie anual, ha de presentar tiges amb algunes ramificacions de les que neixen unes poques fulles i no presentar roseta basal. A més, aquesta última pot presentar diverses flors (capítols) que neixen a la primavera, entre els mesos de març a juny.

Hi ha moltes guies de camp: algunes serveixen per a identificar plantes, en general, altres ens parlen de certes propietats de les plantes, altres se centren en la comestibilitat dels fruits, etc. Fer-se amb una guia de camp de la seva localitat li acostarà més a conèixer l’entorn natural que l’envolta.

Tipus de plantes perennes

Podem classificar les plantes perennes en els grups següents:

Árbres perennes

Els arbres són aquelles plantes de tija llenyosa amb una alçada superior a cinc metres. En aquest cas, les tiges es coneixen amb el nom de troncs, els quals no es ramifiquen fins a una alçada considerable del terra.

Tots els arbres, estrictament parlant, són plantes perennes. Alguns perden les fulles a l’arribar l’època desfavorable (arbres de fulla caduca), com el castanyer, (Castanea sativa) la noguera (Juglans regia) o la figuera. Altres les mantenen durant diverses temporades garrofer (Ceratonia siliqua) o el pi (Arbres de fulla perenne).

Arbusts perennes

Són aquelles plantes de tija llenyosa que mesuren entre un i cinc metres d’alçada. La ramificació en aquest cas comença a nivell de terra.

Alguns arbusts podrien ser, en realitat, arbres que no han assolit el desenvolupament adequat per determinades circumstàncies. Aquest el és cas, per exemple, del baladre (Nerium oleander). Generalment es presenta en forma natural com un arbust que ocupa els llits dels rius secs. Normalment no aconsegueix la seva alçada potencial perquè, abans o després, les riuades acaben per impedir el seu normal creixement. Aquest mateix arbust, quan creix en llocs lliures de desastres naturals, pot aconseguir la forma i l’alçada d’un arbre.

Mates perennes

Les mates són aquelles plantes de tija llenyosa amb una alçada inferior a un metre. Són mates conegudes, per exemple, el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris) o la sàlvia (Salvia officinalis). Mates i arbusts poden també presentar fulles perennes i fulles caduques.

Herbes perennes

Les herbes perennes són aquells tipus d’herbes que viuen diverses temporades. A diferència dels tres grups anteriors no han desenvolupat estructures endurides. La seva consistència és tova. També se les coneix amb el nom de “vivaces”.

Com aconsegueixen sobreviure les plantes perennes?

Els arbres, arbusts i mates són perennes perquè posseeixen unes estructures endurides que els permeten resistir les condicions del medi i un sistema radicular molt potent que els permet accedir a l’aigua del sol més fàcilment.

Igualment, moltes d’aquestes plantes presenten adaptacions especials per a poder sobreviure amb més facilitat. És el que es coneix com adaptacions de les plantes. Els arbres, arbusts i mates són més resistents que la resta de les plantes, a les quals acaben per desplaçar.

Adaptacions de les herbes perennes

Les herbes perennes no són tan resistents com aquests vegetals encara que si que ho són molt més que les herbes anuals o bianuals. Les herbes perennes aconsegueixen la seva supervivència a través d’algun dels recursos següents:

• Unes arrels més profundes que les herbes anuals: Tenen per tant major possibilitat d’aconseguir aigua.
• Una adaptació més gran al medi: De la mateixa manera que els arbres, arbusts i mates, moltes d’elles presenten adaptacions especials que les fan més resistents que les herbes anuals. Per exemple per resistir al fred o a la sequera algunes tenen fulles cobertes d’una capa de pèls.
• Una enorme producció de llavors: Les herbes perennes, com les herbes anuals o bianuals, produeixen una enorme quantitat de llavors que els garanteix la seva supervivència.

Exemples de plantes perennes

Entre aquestes podem assenyalar, per exemple, els plantatges (Plantago spp.), que produeixen entre 2.500 i 13.000, les plantes del gènere Chrysanthemum, com les segures (Chrysanthemum parthenium) o la tanarida (Chrysanthemum vulgare) que solen produir de 1.500 a 25000.

• El desenvolupament d’altres formes de reproducció vegetal: A més de reproduir-se mitjançant llavors, les herbes vivaces o perennes posseeixen també la possibilitat de propagar-se a partir d’altres formes que els garanteix la supervivència. Entre elles tenim:
• Tiges subterrànies perennes: Algunes posseeixen rizomes, que són tiges subterrànies, a partir dels quals es desenvolupen noves plantes. Com a exemple d’aquest tipus de plantes tindríem males herbes molt esteses pels camps de conreu com la grama (Cynodon dactylon). La calcida (Cirsium arvense) o la canyota (Sorghum halepense) serien altres males herbes amb tiges subterrànies molt freqüents. Entre les flors cultivades podríem esmentar Kniphofia sp o les dàlies (Dahlia spp.).

• 

  Les canyes o els joncs són dos clars exemples de plantes perennes que es reprodueixen a partir de potents rizomes subterranis. Amb això, poden colonitzar molts llocs on abunda l’aigua, com a zones pantanoses, vores de rius, rierols, llacunes, pantans, etc.

• Tiges reptants reproductores: Altres posseeixen tiges reptants, anomenats estolons, que creixen horitzontalment i produeixen arrels i noves plantes. Un exemple d’aquesta planta seria l’esbarzer (Rubus spp.), la maduixera (Fragaria vesca) o el ranuncle (Ranunculus repens).
• Tiges subterrànies reproductores: Altres posseeixen tiges subterrànies proveïts de gemmes, anomenades bulbs, a partir dels quals creixen noves plantes. Aquest tipus d’herbes, també conegudes com vivaces, tot i que perden cada any la part de la planta que neix a l’exterior, tenen la capacitat de desenvolupar noves parts aèries a partir dels bulbs subterranis. Com a exemples d’aquest tipus de plantes tenim plantes alimentàries com la ceba (Allium cepa) o l’all (Allium sativum); flors cultivades, com el ciclamen (Ciclamen persicum), el jacint (Hyacinthus orientalis) o les tulipes (Tulipa spp.), plantes silvestres o conreades com els lliris (Iris spp.) o els alls silvestres (Allium sphaerocephalon, Allium vineale, Allium roseum etc).

Capacitat de supervivència de les herbes perennes

La capacitat de supervivència de les herbes perennes és impressionant, especialment les que posseeixen rizomes, bulbs o estolons. Tot això les converteix en una plaga contínua per a l’agricultor que ha d’utilitzar molt d’esforç i mitjans econòmics per eliminar-les.

Principals plantes perennes

Existeixen multitud de plantes perennes. A més dels molts arbres i arbusts, tenim totes les bulboses o rizomatoses i una altra sèrie de plantes herbàcies vivaces.

Més informació sobre característiques de les plantes i tipus.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

11 Desembre, 2020