Continguts
MOVIMENTS VEGETALS
Els éssers vius necessiten adaptar-se al medi que els envolta per a assegurar la seva supervivència. Els animals es caracteritzen per la seva capacitat de canviar de lloc quan les condicions ambientals ho exigeixin.
Les plantes, a pesar d’estar arrelades en el sòl, necessiten també disposar d’estratègies que els permeten desplaçaments per a sobreviure.
Principals moviments vegetals
Els principals són els següents:
Els tropismes
Són moviments que experimenten les plantes quan necessiten adaptar-se a unes condicions ambientals més favorables. Els moviments es produeixen per fenòmens de creixement vegetal, amb augment de la massa total de la planta, per la qual cosa, a diferència dels moviments que es produeixen en el regne animal, no poden desfer-se i són totalment involuntaris. Entre aquestes adaptacions tenim:
– Fototropismes:
Veure animació |
O reaccions de les plantes quan són estimulades per la llum. La tija té fototropisme positiu. El cas contrari és l’arrel amb fototropisme negatiu. Un exemple de fototropisme el tenim quan vam col·locar un vegetal en una habitació al costat d’una finestra. Aquest, a poc a poc, s’anirà doblegant en direcció a la llum. Aquests moviments es produeixen perquè les plantes posseeixen uns receptors especialitzats, anomenats fototropines, que activen l’hormona vegetal auxina. Aquest fenomen va ser descobert en 1880 per Charles Darwin i posteriorment desenvolupat per Fritz Went. Aquests dos científics van posar les bases de la importància de les hormones en el món vegetal com reguladores de la majoria dels processos de les plantes.
– Gravitropisme:
Veure animació |
Es produeix per la força de la gravetat. L’arrel presenta gravitropisme positiu, és a dir tendeix a créixer en la mateixa direcció que la força de la gravetat, mentre la tija presenta gravitropisme negatiu, perquè busca la direcció oposada. El gravitropisme es produeix per la presència d’amiloplasts en cèl·lules especialitzades. Aquests, al canviar de posició dins de les mencionades cèl·lules, porten a terme una descompensació de massa que és la que dispara un creixement desigual que origina els tropismes.
Experiments per a comprovar el gravitropisme
– Tigmotropismes:
Plantes amb tiges volubles com les de la mongetera.Plantes amb circells (foto campaneta) |
Reacciones de les plantes quan estan en contacte amb objectes sòlids. Aquests moviments permeten a certes plantes poder enfilar a l’aferrar-se, a altres plantes o objectes circumdants com aquelles que posseeixen circells, tiges volubles o arrels aèries.
– Hidrotropismes:
Reacciones vegetals enfront de l’estímul de l’aigua.
Les nasties
Són moviments de les plantes, que responen a estímuls externs, com el contacte. Aquests moviments, a diferència dels anteriors, no es dirigeixen en la mateixa direcció de l’estímul i no presenten un augment de la massa vegetal. Un exemple d’això el tenim en la Mimosa pudica, les fulles de la qual reaccionen al contacte:
Veure pel·lícula
Ritmes circadians
Són canvis que experimenten les plantes d’acord amb estímuls ambientals i d’acord a uns estímuls biològics predeterminats. Dins d’aquests tindríem, per exemple, els moviments fotoperiòdics i estacionals, que són respostes dels vegetals a les variacions de la llum solar entre el dia i la nit i entre unes estacions i altres. Aquests canvis es manifesten en la distinta posició de les fulles, en el tancament nocturn de les flors, el període de floració, la germinació de les llavors, etc. Es duen a terme perquè els vegetals presenten proteïnes fotorreceptores, anomenades fitocroms, que activen hormones femenines, sent entre elles les auxines les més importants. La llum i la temperatura semblen ser els estímuls exteriors que més influeixen en aquests canvis.
Més informació sobre plantes
6 Desembre, 2023