LA LLAVOR
Concepte i funció
Les llavors són els òvuls madurs, dels quals, si es donen les condicions oportunes, naixeran noves plantes.
Parts de la llavor
Aquesta és una llavor típica. Podem veure les parts següents:
| A) embrió 1) radícula 2) plúmula 3) hipocòtil 4) cotilèdon B) endosperma C) episperma episperma(5) Micròpil(6) |
L’embrió és la petita planta en estat embrionari. Quan les condicions són favorables (adequada humitat, calor i oxigen) es desenvolupa donant lloc a una nova planta. Podem veure en l’embrió les parts següents:
– La radícula és la part de l’embrió que emergeix primer. Una vegada fora es converteix en una autèntica arrel, produint els pels absorbents i les arrels secundàries.
– La plúmula és un gemma que es troba en el costat oposat de la radícula.
– L’ hipocòtil és l’espai entre la radícula i la plúmula. Es divideix en l’eix hipocotílic, situat a continuació de la radícula i l’eix epicotílic que es troba per damunt dels cotilèdons. Es converteix en una tija.
–Els cotilèdons, que adquireixen la funció de les primeres fulles o de reserva alimentària, o les dues coses a la vegada.
D’acord al nombre de cotilèdons, classifiquem les plantes en monocotiledònies (amb un cotilèdon) o dicotiledònies (amb dos cotilèdons). En el primer lloc ens trobaríem amb plantes tan importants com els cereals, palmeres, lliris, tulipes o orquídies. Els membres del segon grup són més nombrosos i comprenen la majoria de les angiospermes.
L’endosperma o albumen és la reserva alimentària continguda en la llavor. En les monocotiledònies està constituïda per midó, conformant la quasi totalitat de la llavor. A vegades aquesta reserva es troba en els cotilèdons, con passa en el cas de les dicotiledònies.
L’episperma és la coberta exterior. Està formada per la testa i, en les angiospermes, per una coberta suplementària per sota d’ aquesta que es diu tegmen. La testa a vegades es prima, com passa en les llavors protegides per l’endocarpi llenyós, però a vegades quan falta aquesta protecció, la testa actua com a defensa contra el món exterior, a més d’ evitar que la llavor es quedi sense aigua.. Sobre aquesta superfície podem veure el micròpil que és com un petit porus, a traves del qual s’havia produït l’entrada del tub pol·línic en el òvul i per on es dirigeix la radícula en la germinació.
Germinació
La germinació és un procés que té lloc en el moment adequat. Mentrestant les llavors poden estar dormint durant molt de temps, depenent del tipus d’espècie que es tracti. En algunes espècies aquesta s’haurà de produir en un període relativament curt de temps. En altres casos, la germinació pot esperar centenars d’anys.
Quant la germinació comença, la radícula surt en primer lloc, adreçant-se cap al micròpil i perforant la testa. S’introdueix en el terra, produint les arrels. L’hipocòtil s’allarga i fa que la llavor emergeixi del terra. Els cotilèdons s’obren. Per desenvolupament de la plúmula, l’epicòtil s’allarga per damunt dels cotilèdons i el epicòtil per dessota conformant la tija. Els cotilèdons es marceixen i noves fulletes sorgeixen a la tija. Aquest és un tipus de procés germinatiu, el que eleva els cotilèdons per sobre del terra (germinació epigea) però algunes vegades els cotilèdons es queden sota terra, com en el cas dels fesols (germinació hipogea).
Veure gif animat sobre la germinació de la mongeta
Més informació sobre les llavors i les plantes.
17 Desembre, 2020
