Característiques de les lianes

Característiques de les lianes

Què és una liana?

Lianes o plantes enfiladisses són aquelles que utilitzen una sèrie de recursos per enfilar i elevar-se sobre altres plantes o sobre algun suport que pugui sostenir-les, com un arbre o arbust, una tanca, una paret, una roca, un pal, etc.

Per què algunes plantes es van convertir en lianes?

Les lianes són el resultat d’adaptacions produïdes al llarg de molts anys. D’aquesta manera, aconsegueixen deixar el sòl i elevar-se en direcció a la llum solar per aconseguir una fotosíntesi més eficient.

Moltes plantes, com arbres o arbusts, aconsegueixen elevar la seva massa vegetal desenvolupant troncs endurits que suporten el pes de la resta de la planta per sobre del terra.

A través d’aquest recurs les plantes enfiladisses aconsegueixen separar-se del terra, on és més fàcil que puguin patir agressions, com plagues, mossegades d’herbívors, atacs d’insectes, etc. Igualment, cal assenyalar que una planta amb tiges febles arrossegant-se pel sòl és més propensa a la putrefacció com a conseqüència de la humitat.

El fet que les lianes puguin enroscar-se o agafar-se a altres plantes les converteix en molts casos en plantes perilloses per a altres espècies, a les quals “escanyen” privant-los de la llum fins al punt que poden arribar a matar-les, tal és el cas de moltes heures que arriben a assecar els pins o altres arbres que utilitzen per grimpar.

Moltes lianes compten a més amb recursos per reproduir-se molt eficaços, de manera que en algunes ocasions es converteixen en autèntiques males herbes invasives, molt temudes pels agricultors o jardiners que es veuen obligats a impedir o limitar la seva expansió. Entre aquest tipus d’herbes tenim ara la campaneta (Ipomoea acuminata).

Tipus de lianes

Classificació de les plantes enfiladisses segons la manera de grimpar

Segons la manera en què les plantes enfiladisses aconsegueixen enfilar-se es classifiquen en els següents tipus:

• Plantes enfiladisses amb tiges volubles
• Plantes enfiladisses amb arrels aèries.
• Plantes enfiladisses amb circells.

Que són les lianes amb tiges volubles?

Són aquelles que s’enrotllen al voltant dels suports, aconseguint elevar-se amb l’ajuda dels seus tiges relativament estrets i flexibles, de naturalesa preferentment herbàcia, encara que algunes d’elles desenvolupen tiges llenyoses, com les glicines.

Dins d’aquestes tenim, per exemple, els lligaboscs (Lonicera spp), les campanetes (Ipomoea spp), les Tropaeolum spp, les glicines (Wisteria spp.), les Solanum spp, la flor de cera (Foia carnosa), la Bignonia capreolata, la bignonia rosa (Podranea ricasoliana), la Pyrostegia venusta, les pandoreas (Pandorea ssp), les podraneas (Podranea spp) o les campanetes (Convolvulus spp).

Característiques de les plantes enfiladisses amb arrels aèries

Són aquelles espècies vegetals que desenvolupen petites arrels amb les que aconsegueixen agafar-se a algun suport, fins i tot a llocs amb menys adherència com les parets.

D’aquest grup destaquen les heures (Hedera spp.), com l’heura comuna (Hedera helix), la Hedera colchica) o l’heura de Canàries (Hedera canariensis).

El gènere Campsis consta de dues espècies que també desenvolupen arrels aèries. Una d’elles, anomenada trompeta xinesa (Campsis grandiflora = Bignonia grandiflora), és capaç de subjectar-se amb les arrels a qualsevol suport. L’altra, anomenada gessamí de Virgínia (Campsis radicans = Bignonia radicans), necessita ser subjectada d’altres maneres perquè les seves arrels no són prou forts per a sostenir la planta.

Què són les lianes amb circells?

Són aquelles que aconsegueixen enfilar valent-se de circells. Els circells són tiges, fulles o pecíols d’una fulla especialment adaptats per a enrotllar-se sobre algun agafador i poder sostenir la planta.

Dins d’aquest grup tenim moltes plantes pertanyents a les papilionàcies, grup on resulta habitual aquest tipus d’estructura vegetal tal com passa amb plantes alimentàries com els pèsols, o en altres plantes de jardineria com les guixeres, Lathyrus (L. odoratus, L. aphaca, L. latifolius, etc.), les passioneres o les clemàtides.

Classificació de les lianes segons el seu cicle vital

Podem agrupar les plantes enfiladisses en dos tipus segons la seva durada en el temps:

• Lianes anuals
• Lianes perennes

Què són les lianes anuals?

Són aquelles plantes enfiladisses que, generalment, quan es cultiven, duren una sola temporada, encara que hi ha algunes anuals que poden viure més d’un any quan es cultiven en climes càlids

Entre les principals enfiladisses anuals podem esmentar les següents:

• Lathyrus: Existeixen aproximadament unes 150 espècies de Lathyrus. La majoria d’elles procedeixen de les regions temperades de l’hemisferi nord, tot i que hi ha algunes espècies originàries dels Andes. És un gènere molt relacionat amb el pèsol (Pisum sativum). De fet, algunes espècies són plantes comestibles. S’utilitzen en jardineria perquè moltes d’elles són plantes enfiladisses mitjançant circells i per les seves vistoses flors de color malva, blau, blanc o groc pàl·lid. Han de ser cultivats a ple sol en un sòl fèrtil i ben drenat. Se’ls proporcionarà suports perquè puguin enfilar-se. Entre tots ells destaca el pèsol d’olor (Lathyrus odoratus) que va ser una de les principals espècies que Gregor Mendel va utilitzar en els seus estudis sobre els seus treballs de genètica per a elaborar les famoses Lleis de Mendel. No és estrany que avui dia comptem en jardineria amb tantes varietats d’aquesta espècie (pèsol d’olor “Carnival”, pèsol d’olor “Katherine”, pèsol d’olor “Lucy”, pèsol d’olor “Hampton Court”, etc). Altres espècies molt conegudes són: Lathyrus nervosus o  el pèsol bord (Lathyrus latifolius).

• Caputxines: Existeixen aproximadament 87 espècies del gènere Tropaeolum, procedents de les regions càlides d’Amèrica de Sud i Mèxic. Algunes són anuals; altres són plantes perennes enfiladisses volubles. Destaquen per la bellesa de les seves flors. Han de ser cultivades a ple sol o a semiombra i necessiten un terreny humit i ben drenat. Entre totes ells destaquen les caputxines (Tropaeolum majus), la flor de canari (Tropaeolum peregrinum), Tropaeolum speciosum, el mashua (Tropaeolum tuberosum) o Tropaeolum tricolor.
• Les tumbergias: Procedents de l’Àfrica i Àsia, hi ha aproximadament unes 100 espècies de del gènere Thunbergia. Entre aquestes tenim moltes que són enfiladisses volubles. La majoria produeix flors individuals en forma de trompeta. Necessiten un sòl drenat i fèrtil i una exposició assolellada, excepte a ple estiu que prefereixen una mica d’ombra. Entre totes elles destaquen les següents: Thunbergia alata, Thunbergia grandiflora, Thunbergia coccinea, Thunbergia Gregorii, Thunbergia natalensis, Thunbergia togoensis, etc.
• Les ipomoeas: Tenim aproximadament 300 espècies del gènere Ipomoea. Procedeixen de regions tropicals i temperat càlides. Moltes d’elles són enfiladisses volubles, amb flors infundibuliformes de molt curta durada, tot i que estan contínuament produint noves flors. Prefereixen climes càlids i costaners i una exposició assolellada. Moltes d’elles són considerades plantes invasives: (Ipomoea purpurea), (Ipomoea purga), (Ipomoea quamoclit), (Ipomoea indica), (Ipomoea lobata), (Ipomoea alba), moniato (Ipomoea batatas).
• Convolvulàcies: Existeixen aproximadament 250 espècies del gènere Convolvulus. Moltes d’elles són plantes enfiladisses amb tiges volubles febles i flors semblants a les ipomoees de les quals es diferencien perquè les flors de les convolvulàcies són més duradores, ja que no se solen marcir o tancar al migdia o a la tarda. Creixen espontàniament en moltes zones temperades de tot el món. Són plantes molt resistents que necessiten un cultiu a ple sol. Algunes d’elles són males herbes invasives. La més destacada és la campaneta blava (Convolvulus tricolor).

Què són les lianes perennes?

Són aquelles que duren més d’una temporada, tot i que hi ha moltes plantes enfiladisses que sent perennes en el seu lloc d’origen es conreen com anuals.

Entre les principals enfiladisses perennes podem esmentar les següents:

• Passioneres: Existeixen aproximadament unes 400 espècies. Procedeixen principalment de la zona tropical de Sud-Amèrica. S’han de conrear en zones càlides, sobre sòls rics i ben drenats. Cal proporcionar-los un suport perquè puguin enfilar-se mitjançant els seus circells. Entre totes elles destaquen: la passionera (Passiflora caerulea), el maracujà (Passiflora edulis), Passiflora quadrangularis, Passiflora coccinea, Passiflora racemosa, Passiflora vitifolia, Passiflora aurantia, Passiflora antioquiensis, Passiflora laurifolia, Passiflora manicata, etc.
• Gessamins: Existeixen aproximadament unes 200 espècies de gessamins. procedents d’Àsia i Àfrica. Alguns són arbusts; altres plantes enfiladisses. Aquestes últimes solen plantar-se per les seves flors blanques, grogues o vermell-rosades que solen ser aromàtiques. Necessiten cultivar-se al sol en un sòl fèrtil i ben drenat. Entre totes elles destacarem les següents: Gessamí comú (Jasminum officinale), Gessamí xinès (Jasminum polyanthum), Gessamí italià (Jasminum humile), Gessamí de les Açores (Jasminum azoricum), Jasminum rex, Gessamí d’Aràbia (Jasminum sambac).

Més informació sobre característiques de les plantes i tipus.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

14 Agost, 2024