Continguts
¿Què és el gingebre?
Característiques del gingebre (Zingiber officinale)
Dibuix de la planta amb detall dels rizomes |
Nom vulgar: Gingebre
Nom científic: Zingiber officinale
Família: Zingiberàcies
Hàbitat del gingebre
Sud d’Àsia. Cultivat en moltes regions càlides.
Descripció del gingebre
Planta perenne de la família de les zingiberàcies de fins a 1,8 m d’alçada.
Tiges rogenques d’aspecte de fulles.
Fulles lanceolades i flors blanquinoses en espigues. Rizomes característics que s’utilitzen com a espècie i amb propietats medicinals.
Àmpliament utilitzat per l’Imperi Romà, es va veure relegat a l’oblit després de la seva caiguda i va ser recuperat per Marco Polo en el seu viatge a Orient.
Es pot trobar en estat silvestre en moltes illes del Carib, on floreix espontàniament el que no ocorre en regions càlides quan és cultivat. El principal país productor del món és Jamaica. Altres països productors són: Índia i Xina.
Components del gingebre
- Àcids: alfalinolenic, linoleic, ascòrbic, aspàrtic, càpric, caprílic, gadoleic, glutamínic, mirístic, oleic, oxàlic (arrel)
- Shoagols (arrel)
- Gingerol (arrel)
- Fibra (arrel)
- Olis essencials: citral, citronelal, limonè, camfè, beta- bisolobè, beta-cariofilè, beta-bisabolol, alfa-farnesè, alfa-cadinè, alfa-cadinol, beta-felandrè, beta-pinè, beta-sesquifelandrè, gama-eudesmol.
- Aminoàcids: arginina, asparagina, histidina, isoleucina, leucina, lisina, metionina, niacina, treonina, triptòfan, tirosina, valina (arrel)
- Minerals: alumini, bor, crom, cobalt, manganès, fòsfor, silici, zinc
Més informació sobre el gingebre.
26 Agost, 2024