Tipus de Fulles

Continguts

1 Classificació de la fulla

Classificació de la fulla

Segons el pecíol

Peciolades

SESSIL

Sèssils

Són fulles peciolades les que tenen pecíol, que pot tenir diferents llargades, més o menys llarg, normal o curt.

Són fulles sèssils aquelles que el limbe surt directament del branquilló

Segons el limbe

Fulla simple

Fulla composta

Són fulles simples les que tenen un sol limbe. Encara que aquest limbe estigui partit les divisions no són tan profundes com per arribar al nervi principal

Són fulles compostes aquelles en que el limbe està dividit en fragments que arriben al nervi principal. A cada un d’aquests fragments, que són com petites fulletes, li anomenem folíol.

Segons el marge

Són fulles enteres les que tenen el marge llis

Són fulles ondulades les que tenen petits entrants amb marges suaus, com ones.

Són fulles dentades les que tenen petites dents al marge.

Són fulles serrades les que tenen petites dents inclinades con les d’una serra

Són fulles lobulades les que presenten entrades i sortides arrodonides.

Segons la forma del limbe

OVADA

HASTADA

LINEAR

Fulla el·líptica és la que té forma d’ una el·lipse

Fulla lanceolada és la que té forma de llança.

Fulla acicular és la que té forma d’agulla.

Fulla ovada és la que té forma d’ou.

Fulla cordiforme és la que té forma de cor.

Fulla hastada és la que té forma d’ alabarda, que era un arma que combinava la llança i la destral.

Fulla linear és la que es estreta i allargada com una cinta.

Segons la nervadura

paral·lelinèrvia	pinnatinèrvia	palmatinèrvia

Fulles paral·lelinèrvies són aquelles que els nervis són aproximadament paral·lels uns dels altres.

Fulles pinnatinèrvies són aquelles en les que hi ha un nervi principal del que surten nervis secundaris que recorden a les barbes d’ una ploma.

Fulles palmatinèrvies són aquelles en els nervis de la fulla ens recorden als dits de la mà. Surten del mateix punt i s’obren com si fossin dits.

Segons la seva disposició a la tija

BASALS

Fulles alternes són aquelles que surten una sola per cada nus i cada vegada a un costat oposat de la tija.

Fulles oposades són les que estan col·locades en parelles per cada nus i cada una està a l’altre costat de l’altra.

Fulles decusades són les que estan col·locades com les oposades però sense pecíol.

Fulles verticil·lades són les que surten de la mateixa alçada de la tija en grups de tres o més i van descrivint com una mena d’ anell al voltant de la tija.

Fulles basals són les que surten de la part baixa de la planta, arran de terra.

test