LA DISPERSIÓ DE LES LLAVORS I DELS FRUITS
Les llavors i els fruits on es troben les llavors tancades han de ser dispersades a certa distància de la “planta mare” de manera que puguin produir noves plantes. El motiu d’ això es evitar que hagin de competir pels recursos necessaris d’ aigua, nutrients i llum solar. La germinació d’una nova planta a prop d’ un altra ja crescuda té poques probabilitats de portar-se a terme.
Agents dispersadors:
Els principals agents dispersadors són:
El vent | |
|
|
Sàmara amb ales d’auró | Aqueni amb plomall d’herba de Sant Jaume |
Els fruits dispersats pel vent contenen certes adaptacions per aprofitar-se de la força del vent. Les ales de les sàmares, per exemple, donen voltes quan les empenta el vent. Moltes plantes de la família de les compostes han desenvolupat pèls plomosos en els fruits que els permet mantenir-se a l’aire com si fossin paracaigudes, tal com passa en el fruit de l’herba de Sant Jaume (Senecio Jacobaea), dibuixat a dalt.
Els animals | |
|
|
Scorpiurus vermicula | Oliva |
La dispersió animal es pot realitzar de dues maneres:
1) El fruit s’enganxa en el cos de l’ animal, bé en el pèl, plomes o potes. Al canviar-se de lloc, el animal, sense adonar-se’n, transporta el fruit d’ un lloc a l’altre. Els fruits que es dispersen d’aquesta manera normalment tenen una espècie d’estructures en forma de ganxo, com el fruit de Scorpiurus vermicula, un tipus de mongeta silvestre.
2) La forma més comú de dispersió animal es produeix per ingestió dels fruits o llavors. Després d’ aquesta, són excretats a certa distància del punt inicial. Hi ha algunes llavors que fins i tot necessiten ser ingerides per que s’activi el procés de germinació. De fet, els fruits en general són produïts per les plantes per atraure els animals, els que, en empassar-se la part carnosa, també ingereixen les llavors, que després dispersen. Això explica els fruits de la gran majoria de les plantes són tan vistosos. Les oliveres, per exemple, segueixen aquest patró en col.laboració amb els tords i estornells, ocells que són els principals agents de dispersió d’ aquesta planta i els més grans responsables de l’ aparició de les oliveres silvestres, els ullastres (Olea Europaea var. sylvestris).
Aigua | |
| |
Coco |
La dispersió per l’aigua es produeix en plantes que viuen a l’aigua o a prop d’ella. Aquest és el cas dels cocos, que poden flotar grans distàncies abans d’arribar a terra ferma, lluny del punt de partida inicial, on, lliures de competència, estan en disposició de germinar.
Auto-dispersió | |
| |
La auto-dispersió es porta a terme en aquelles plantes que expulsen les seves llavors mitjançant càpsules explosives que els llancen a certa distància. Així passa en el cogombre amargant o carbassina (Echballium ellaterium)
Més informació sobre les llavors i les plantes
