Continguts
IMPORTÀNCIA DE LES CACTÀCIES AL MÓN
La família de les cactàcies comprèn unes 2000 espècies de plantes distribuïdes per llocs de clima desèrtic o molt sec, principalment a Amèrica Central i Amèrica del Sud, encara que han sigut introduïdes i s’han adaptat a altres llocs de clima eixut i càlid, com Austràlia, el Mediterrani i Àfrica oriental. Mes rarament ens trobem amb espècies epifítiques (que viuen a costa d’altres vegetals) adaptades a viure en selves de climes humits.
- Aliment:
Àmpliament utilitzades com a aliment humà, la majoria de les cactàcies, a excepció del genere Pereskia, són aprofitades alimentàriament principalment pels seus fruits. Per exemple els fruits de l’Opuntia ficus-indica o figuera de moro, les baies de la qual ja van ser fonamentals durant els viatges dels colonitzadors hispans a Amèrica com a font d’aliment per a evitar l’escorbut, es mengen també actualment en la regió mediterrània, on les peculiars característiques climàtiques han suposat que la planta s’adapti a la perfecció, sent de particular interès en l’illa de Sicília, Tunis, Algèria, El Marroc, Turquia i Israel. A Amèrica central les espècies d’opunties utilitzades, a més de l’anterior, és molt gran des de l’Opuntia megacantha var. jitomatilli que s’utilitza en compte dels tomaquets fins a l’Opuntia robustavar. robusta les peles de la qual es mengen fregides, substituint a les patates. Molts més gèneres de cactàcies són utilitzades com a aliment a part d’aquest, com Acantohocereus, Cephalocereus, Hylocereus, etc. A part dels fruits també s’aprofiten la llavors que es mengen torrades o es molen per a preparar coques.
- Bestiar:
Moltes cactàcies són cultivades o aprofitades en estat salvatge per les seves fulles per a alimentar el bestiar – Cephalocereus, Ferocactus, Mammillaria, etc. i constitueixen un recurs fonamental al trobar-se en zones molt àrides on la presència de plantes “més tendres” és pràcticament nul·la. Moltes d’aquestes espècies són aprofitades per a construir tanques on guardar els animals o per separar els camps.
- Protecció del sòl:
En llocs àrids i ventosos s’utilitzen per a fixar el sòl i previndre l’erosió de les pluges que normalment es produeixen de forma torrencial en algunes èpoques de l’any. Aquest ús es fa molt adequat en els cultius que es porten a terme en forma de terrasses.
- Medicinals i tòxiques:
Per les seves propietats medicinals o tòxiques, com el peiot (Lophophora willamsii) per les seves propietats al·lucinògenes.
- Jardineria:
Admirades per les seves atractives flors, les seves extravagants formes o les seves eriçades pues, han sigut àmpliament explotades en jardineria, el que ha portat a moltes d’elles a trobar-se a la vora de l’extinció. Molt coneguts en el món de la jardineria tindríem:
| El cardot | El seient de la sogra | Ploma de Santa Teresa |
 |  |  |
| Cereus peruvianus monstruosus | Echinocactus grusonii | Hatiora gaertneri |
– Per a veure més plantes d’aquesta família, així com les característiques de conreu 
Característiques de la família de les cactàcies
Echinopsis pentlandi scheerii | |
| Fulles (1): Simples, alternes, generalment convertides en espines, només els gèneres Pereskia i Pereskiopsis tenen fulles ben desenvolupades. | |
| Tiges (2): Suculentes, més rarament llenyoses. Formades algunes vegades per cladodis superposats. Es caracteritzen per la presència d’areoles, que són zones on creixen les espines o, si no n’hi ha, els pèls. Equivalen a les branques en la resta de plantes. | |
| Flors: Grans, solitàries, de simetria radial,- actinomorfes – més rarament de simetria bilateral – zigomorfes. | |
| Calze (3): Amb molts tèpals petaloides. | |
| Corol·la (4): Amb molts tèpals sepaloides, que emboliquen als petaloides. Els uns i els altres producte de l’evolució de les bràctees inicials | |
| Estams (5): Amb molts estams | |
| Ovari: inferior. | |
| Carpels: 3 o més | |
| Fruits: Carnosos |
Gèneres
Es pensa que han d’existir uns 200 gèneres. D’entre aquests els més significatius serien els següent:
| ACANTHOCALYCIUM ACANTHOCEREUS APOROCACTUS ARIOCARPUS ARMATOCEREUS ARROJADOA, ARTHROCEREUS ASTROPHYTUM AUSTROCACTUS AZTEKIUM BERGEROCACTUS BLOSSFELDIA BRACHYCEREUS BRASILIC BROWNINGIA CALYMMANTHIUM CARNEGIEA CEPHALOCEREUS CHAMAECEREUS CIPOCEREUS CLEISTOCACTUS COLEOCEPHALOCEREUS COPIAPOA CORRYOCACTUS CORYPHANTHA DENMOZA DISCOCACTUS DISOCACTUS ECHINOCEREUS ECHINOPSIS OBREGONIA PACHYCEREUS PARODIA PEDIOCACTUS PELECYPHORA PENIOCEREUS PERESKIA PERESKIOPSIS PILOSOCEREUS PSEUDORHIPSALIS PTEROCACTUS REBUTIA RHIPSALIS SAMAIPATICEREUS | SCHLUMBERGERA SCLEROCACTUS SELENICEREUS STENOCACTUS STENOCEREUS STEPHANOCEREUS STETSONIA STROMBOCACTUS EPIPHYLLUM EPITHELANTHA ERIOSYCE ESCOBARIA ESPOSTOA ESPOSTOOPSIS EULYCHNIA FACHEIROA FEROCACTUS FRAILEA GYMNOCALYCIUM HAAGEOCEREUS HARRISIA HATIORA HELIOCEREUS HYLOCEREUS JASMINOCEREUS LEOCEREUS LEPISMIUM LEPTOCEREUS LEUCHTENBERGIA MAIHUENIA MELOCACTUS MICRANTHOCEREUS MILA MYRTILLOCACTUS NEOLLOYDIA NEOPORTERIA NEORAIMONDIA NEOWERDOMANNIA TACINGA THELOCACTUS UEBELMANNIA WEBERBAUEROCEREUS WEBEROCEREUS |
Més informació sobre plantes
18 Febrer, 2022
