Continguts
CARACTERÍSTIQUES, USOS I ESPÈCIES DE BEDOLLS
Característiques del gènere “Betula“: (Bedolls)
Els bedolls són arbres o arbusts pertanyents al gènere Betula dins de l’ordre de les fagals en la que es troben altres arbres com els roures, faigs, verns, etc. Els bedolls creixen a les muntanyes o en zones temperades de l’hemisferi nord. El bedoll (Betula pendula) forma grans boscos a la taigà Escandinàvia (en latituds compreses entre els 50 i 70è de latitud nord).
La paraula bedoll procedeix del celta betu, que era el nom que aquest poble donava als bedolls. Alguns investigadors assenyalen que el nom podria procedir del sànscrit “bhurga” que significa “arbre per escriure” pel fet que l’escorça d’aquest arbre era utilitzada com a paper abans d’inventar-se aquest.
Els bedolls presenten ports d’arbre mitjà o formes arbustives. Aquestes últimes són més freqüents en llocs elevats o en zones molt fredes. Les fulles són simples, alternes i peciolades; mesuren d’uns 3 a uns 8 cm i són generalment dentades, encara que existeixen espècies que tenen lòbuls. Molts d’ells tenen formes de rombe i solen ser acuminades.
Les branques i els troncs habitualment tenen una escorça de color gris mes o menys clara, que sol fraccionar-se en làmines a mesura que l’arbre es fa major i deixa veure una escorça inferior de diferents colors segons l’espècie. El color de l’escorça és un dels trets que més diferencien a les diferents espècies de bedolls. La majoria d’ells es pela perquè sota d’aquesta escorça superficial n’apareix una altra de definitiva. Fins i tot és característica a l’escorça superficial dels bedolls la presència d’uns porus denominats lenticel·les, que són les que permeten que l’escorça superior respiri i deixi pas als gasos cap a l’escorça inferior.
L’escorça és rica en olis i components que la fan molt resistent a les agressions del mitjà. Aquesta és una de les raons per les quals aquest arbre pot aguantar el fred i el vent de les latituds nord.
Els bedolls són arbres amb flors masculines i femenines separades en el mateix arbre (arbres monoics). Les flors es desenvolupen en unes formacions vegetals anomenades aments, els quals poden ser erectes o penjants i estan formades per l’agrupació d’una sèrie de bràctees imbricades. Les flors masculines presenten de 2 a 4 estams i es reagrupen en trios a les axil·les de cada bràctea. Els aments masculins pengen en la maduresa. Les flors femenines apareixen en grups de 2 a 3 a les axil·les de les bràctees. Cada una posseeix un ovari amb un sol òvul i dos estils. Els aments femenins són penjants. Els fruits presenten la forma d’aquenis alats, la qual cosa les afavoreix la dispersió de les llavors pel vent.
Usos dels bedolls
Els bedolls són arbres que presenten moltes utilitats a certes zones del nostre planeta. L’escorça de bedoll, per la seva riquesa en olis, és pràcticament imperible el que és aprofitat com a material aïllant. Moltes cases d’Escandinàvia utilitzen aquesta escorça per impermeabilitzar els sostres. Per a això, col·loquen una capa d’escorça sota d’un sostre que, a manera de caixa, ha estat omplert de torba i sobre el qual es planta herba. La capa d’escorça de bedoll serveix d’aïllant entre la torba que es manté sempre mullada o humida com a conseqüència de les pluges constants i el sostre de fusta inferior al qual protegeix.
Aquesta capacitat per resistir la humitat i les condicions adverses també ha estat aprofitada en la fabricació d’altres estris com eines de treball, esclops, cistells, caixes de fusta, plats, etc. Els indis canadencs i americans aprofitaven l’escorça del bedoll per folrar les seves canoes. Aquesta capa interior impermeabilitzava aquests mitjans de transport i assegurava que no s’enfonsessin. Les branques i fulls joves s’assecaven i s’utilitzaven com a farratge durant l’hivern per als animals.
El bedoll és l’arbre nacional de Finlàndia. És habitual mostrar una nena repenjada sobre un bedoll com a emblema finlandès. Igualment hi ha el costum en aquest país d’oferir a la futura núvia un anell d’escorça de bedoll abans de lliurar-li l’anell definitiu. La raó d’aquesta devoció a aquest arbre rau en el fet que aquest arbre és un dels més habituals en aquest país i probablement el que més s’hagi utilitzat al llarg de la seva història. Encara avui en dia es considera que un de cada deu llars d’aquest país utilitza la seva fusta per escalfar-se durant l’hivern.
Foto d’eines (destrals, xerracs, arada, etc.) realitzats amb fusta de bedoll
tal com apareixen al Museu de Vos (Noruega)
En la indústria de la fusta, el bedoll ha jugat un paper molt important en la fabricació de contraxapats. Actualment la seva major importància rau en la fabricació de pasta de paper.
Amb l’escorça de bedoll, rica en betulina i àcid betulinic, s’obtenen olis que són utilitzats en la indústria de l’automovil, pintures i altres aplicacions industrials. La indústria farmaceutica aprofita el quitrà de bedoll per elaborar medicaments en forma de pomades o liniments amb els quals es tracten els dolors reumàtics o el dolor produït pels cops. El bedoll és molt ric en sucres.
De la fusta del bedoll s’extreu la xilosa que s’utilitza a la producció del xilitol que s’utilitza com a edulcorant en alguns dolços i gomes de mastegar ja que no produeix càries. El seu ús es troba molt estès al Nord d’Europa, especialment a Finlàndia. També entra en la composició d’aliments fabricats per a diabètics en no necessitar de la insulina perquè l’organisme pugui metabolizar-lo.
L’escorça interior del bedoll és comestible. Els habitants dels països del Nord l’han consumit en èpoques de gana, quan no disposaven d’altres aliments més desitjables. Es pot menjar cuita o assecada i posteriorment molta. Per la seva riquesa en midó s’ha utilitzat com a farina barrejada amb la farina de cereals com el blat, l’ordi o la civada.
La saba de bedoll, molt rica en sucres, s’ha utilitzat fresca amb propietats terapèutiques com a un dels millors recursos com tònic, per al tractament dels càlculs renals i per dissoldre l’arena dels ronyons (es vegi més informació sobre aquest tema en l’apartat “Saba del bedoll” al llistat inferior).
Les fulles de bedoll s’utilitzen fonamentalment en medicina natural per a l’elaboració de tisanes. Contenen un percentatge més elevat de saponines que la pròpia escorça i són molt riques en tanins, resines i principis amargs. Tot això les converteix en un aliat essencial en el tractament de l’àcid úric, edemes, colesterol i caiguda del cabell (més informació sobre aquest tema en l’apartat “Propietats medicinals del bedoll” al llistat inferior).
La fusta de bedoll constitueix el combustible principal per a molts pobles del nord. A la foto es pot observar com la fusta es talla i es prepara per cremar a les llars i resistir el dur hivern. Per la seva riquesa en olis és un tipus de fusta que pren molt bé i proporciona molta calor.
Principals espècies del gènere “Betula“: (Bedolls)
Entre les aproximadament 60 espècies del genero Betula podríem destacar les següents:
Principals espècies d’Europa i Àsia
Bedoll, bedoll berrugós, bedoll pèndol (Betula pendula Roth = Betula alba = Betula verrucosa Ehrh). Arbre o arbust caduc de la família de les Betulàcies de fins a 25 m d’alçada amb branques penjants. Troncs erectes d’escorça blanca o grisa amb tonalitats vermelloses als exemplars joves, arrugada i fosca en la base de la tija que sol fraccionar-se fàcilment en tires. Branques joves glabres amb presència de berrugues aspres al tacte i amb la presència de glàndules blanques que produeixen resina. Fulls ovoides, glabres i doblement dentats amb dents llargues alternant-ne altres més curts, de fins a 6 cm Flors reunides en aments, les masculines erectes en la joventut i penjolls en la maduresa; les femenines erectes. Fruits pèndols i cilíndrics de fins a 4 cm de longitud que s’obren en madurar expulsant les seves llavors alades.
Foto de bedoll (Betula pendula) |
És un arbre procedent del sud-oest d’Àsia (Turquia i Caucas) on pot trobar-se en estat silvestre en la majoria de les muntanyes fins a gairebé els 3000 metres d’altura. Es troba pràcticament en la majoria dels boscos i bruguerars de tot Europa, al costat de rius i corrents d’aigua. Apareix habitualment a tot Europa compartint hàbitat amb altres arbres als boscos mixtos de climes temperats. En tractar-se d’un arbre que deixa passar la llum, permet que puguin conviure amb ell altres arbres com els salzes, roures, freixes, til·lers, aurons. Igualment multitud d’arbusts i plantes creixen per sota d’ell, com grèvols o avellaners.
En boscos més continentals, els rigors del fred van situant a aquesta espècie com a dominant respecte als altres arbres de fulla caduca. Tanmateix, és a les zones mes septentrionals del Nord d’Europa on aquesta espècie assoleix la seva màxima expressió
Forma enormes boscos a la taigà Escandinava o bosc boreal situat entre els 50 i 70ºC de latitud Nord. Es tracta de boscos de transició ja que aquest bedoll és una espècie colonitzadora (espècie pionera) que s’aprofita dels buits que queden després dels incendis. En tractar-se d’un arbre de creixement ràpid i amant de la llum, és capaç de repoblar en un període de 60 anys les terres que haurien d’estar ocupades per pins silvestres (Pinus silvestris) que són els arbres que substitueixen els bedolls. Al seu torn, els pins són substituïts per les pícees (Picea abies) que constitueixen la vegetació clímax, és a dir la vegetació final i estable que ocupa aquest hàbitat. Es calcula que tot aquest procés evolutiu a la taigà d’Escandinàvia pot durar uns 500 anys.
Creix d’una forma habitual al Canadà. Prefereix els terrenys calcaris i humits.
Bedoll pubescent (Betula pubescens Ehrh). Arbre o arbust caduc de la família de les Betulàciess de fins a 30 m d’altura. Troncs erectes d’escorça blanca o grisa. A diferència de l’espècie Betula pendula, l’escorça no té una tonalitat vermellosa ni apareix arrugada o fosca en la base de la tija i no sol fraccionar-se’n tant en tires. Branques joves amb clara pubescència i no pèndules, amb presència o absència de berrugues i sense glàndula resiníferes. Fulles ovades i acuminades de fins a 5 cm de longitud, cobertes, com l’escorça, d’una coberta cèria blanquinosa, amb vellositat platejada als nervis del revés, no doblement dentades com en B. pendula i generalment més arrodonides, amb el pecíol pilós. Flors reunides en aments, les masculines erectes en la joventut i pèndules en la maduresa; les femenines erectes. Fruits pènduls i cilíndrics de fins a 4 cm de longitud que s’obren en madurar expulsant les seves llavors alades.
Foto de bedolls pubescents (Betula pubescens) ocupant les terres altes de Noruega |
Espècie procedent d’Àsia, assoleix la seva màxima expressió en bruguerars o terres pantanoses, especialment al nord d’Europa, sent molt habitual a Noruega, Suècia, Finlàndia, Islàndia i nord d’Àsia. Sol preferir terrenys més humits i de naturalesa silícia que el bedoll pèndol (Betula pendula)
A les regions més septentrionals alterna amb la varietat Betula pubescens subsp. tortuosa = Betula pubescens subsp. czerepanovii, anomenat bedoll blanc de l’àrtic, que pot arribar més cap al nord (alguns autors no diferencien entre les dues subespècies). Als terres torbosos i pobres del Nord d’Europa, així com a les altes muntanyes del sud constitueix grans masses forestals. Les poblacions més septentrionals es fan més clares, amb exemplars de menor port fins a la seva total desaparició quan són substituïts pel bedoll nan (Betula Betula nana L.) que presenta una forma arbustiva i tombada, no arribant a superar els 100 cm d’altura.
En llocs de clima no tan extrem pot produir encreuaments amb el bedoll pèndol, apareixent híbrids que comparteixen característiques comunes.
Espècies híbrides de Betula pendula i Betula pubescens: Les dues espècies anteriors solen hibridar amb facilitat produint espècies que comparteixen caràcters comuns i que resulten de vegades molt difícils de distingir. Això es dóna particularment al Nord d’Europa.
Bedoll nan (Betula nana). És un arbust de baixa mida i rabassut que no sol superar mes de 100 cm d’altura. Presenta tiges mesquines de color vermell fosc i branques joves pubescents. Fulls petits de fins i tot 1,5 cm, arrodonides i amb dents bastes i prominents, amb bell quan són joves, glabres a mesura que maduren.
Foto de bedoll nan (Betula nana) arrossegant-se sobre una pedra en una torbera finlandesa. |
El bedoll nan és l’espècie més destacada d’arbust en la tundra, sent molt habitual trobar-ho a Escandinàvia i a l’Europa central en pantans i torberes fins als 2000 metres d’altura. Pot trobar-se també molt rarament en algunes muntanyes d’Escòcia.
- Bedoll de l’Himàlaia (Betula utilis). És un arbre procedent de l’Himàlaia que assoleix els 18 metres d’altura. Presenta troncs de color gris pàl·lid que es pelen fàcilment i fulls de fins i tot 8 cm amb el feix de color verd fosc i el revés molt més clar.
- Bedoll blanc japonès (Betula plathyphylla). Es una espècie que pot trobar-se a l’est de Sibèria i a l’oest i nord de la Xina, Corea i el Japó. Presenta una escorça de color blanc sense taques.
- Bedoll vermell xinès (Betula albosinensis)- Espècie de bedoll procedent de l’oest de la Xina, que pot assolir els 12 metres d’altura. Destaca pel color de la seva escorça inferior que apareix en pelar-se la capa externa de color gris i que ofereix un bell color vermell coure. Els seus fulls són molt allargats, presenten dents molt prominents i poden assolir els 8 cm de longitud.
- Bedoll blanc de Yucon (Betula neoalaskana): Bedoll que creix a les zones interiors d’Alaska i el Canadà. Assoleix els 12 m d’altitud. Presenta tiges amb una escorça de color blanquinós marronós.
Principals espècies Americanes
- Bedoll negre (Betula lenta). Espècie de bedoll americà de fins a 23 m d’altura. Tronc amb escorça brillant de color marró vermellós tirant a negre.
- Bedoll gris (Betula populifolia). Espècie nord-americana que creix a les zones més fredes on no arriben altres espècies de bedolls. Presenta fulles de fins a 8 cm de longitud, molt acuminades i tiges d’un color gris pàl·lid.
- Bedoll groc (Betula alleghaniensis). És el bedoll de port més elevat de l’est dels Estats Units i del Canadà. Pot assolir els 30 metres d’altura. L’escorça és de color groc cremós, fins i tot daurat i es fragmenta en tires fàcilment. Es planta pel valor de la seva fusta i per la seva elevada proporció d’oli que s’utilitza comercialment. Fulls molt allargats amb marges molt dentats.
Llistat científic d’espècies i varietats de Betula | ||
Betula alleghaniensis Britt. Betula alleghaniensis Britt. var. alleghaniensis Betula alleghaniensis Britt. var. macrolepis (Fern.) Brayshaw Betula ×alpestris Fr. P Betula ×alpestris Fr. var. ×sukaczewii (Soczava) Govaerts P Betula borealis Spach Betula ×caerulea Blanch. Betula ×caerulea Blanch. var. caerulea Betula ×caerulea Blanch. var. grandis Blanch. Betula ×dugleana Lepage P Betula ×eastwoodiae Sarg. P Betula glandulosa Michx. Betula ×hornei Butler P Betula ×jackii Schneid. P Betula lenta L. Betula maximowicziana Regel Betula minor (Tuckerman) Fern. Betula murrayana Barnes & Dancik | Betula Betula nana L. Subspecies Betula Betula nana L. ssp. exilis (Sukatschev) Hultén P Subspecies Betula Betula nana L. ssp. perfiljevii (V.N. Vassil) A.& SR. Löve P Betula neoalaskana Sarg. Betula nigra L. Betula occidentalis Hook Betula papyrifera Marsh Betula papyrifera Marsh. var. cordifolia (Regel) Fern. Betula papyrifera Marsh. var. kenaica (W.H. Evans) A. Henry Betula papyrifera Marsh. var. papyrifera Betula pendula Roth Betula pendula Roth var. dalecarlica Schneid Betula platyphylla Sukatschev Betula platyphylla Sukatschev var. japonica (Miq.) Betula platyphylla Sukatschev var. kamtschatica (Regel) | Betula platyphylla Sukatschev var. platyphylla Betula populifolia Marsh Betula pubescens Ehrh Betula pubescens Ehrh. var. pubescens Betula pumila L. Betula pumila L. var. glabra Regel Betula pumila L. var. glandulifera Regel Betula pumila L. var. pumila Betula pumila L. var. renifolia Fern Betula ×purpusii Schneid. P Betula ×sandbergii Britt. P Betula ×sargentii Dugle P Betula szechuanica (Schneid.) C.A. Jansson Betula uber (Ashe) Fern Betula ×utahensis Britt Betula ×winteri Dugle P
|
Més informació sobre el bedoll
17 Desembre, 2023