Continguts
Com és la pell dels rèptils?
Característiques de la pell dels rèptils
Els rèptils no tenen pèl a la pell com els mamífers, ni plomes com les aus, però, tampoc la tenen totalment nua com els amfibis. La pell dels rèptils està coberta per escames que recorden a les escates dels peixos.
Les plaques òssies també són un altre revestiment de la pell, en aquest cas, típic de les tortugues.
Estructura de la pell dels rèptils
Els rèptils tenen, com els mamífers, a la part superficial de la pell (o epidermis) una capa de cèl·lules queratinitzades que protegeixen l’animal de la dessecació i eviten la pèrdua d’aigua a través de la pell. Aquesta capa es denomina estrat corni i la part més superficial és teixit mort, com en els mamífers).
Les escates de la pell dels rèptils, que no són més que l’engruiximent de l’epidermis, poden ser de diferents formes: llises, acanalades o de quilla. La pell, en el cas de les tortugues, disposa d’una altra protecció, les plaques òssies, que s’uneixen als ossos del seu esquelet per a formar la closca.
Més internament, a la dermis, hi ha les cèl·lules pigmentàries o cromatòfors, que donen color a la pell dels rèptils.
Estructures associades a la pell dels rèptils
La pell dels rèptils no està coberta per pèl, com els mamífers, o per plomes, com les aus i a més, per regla general, no té glàndules. Per descomptat, tampoc té glàndules sudorípares, de manera que, en conjunt, sumat a la gran cornificació d’aquest tegument, a través de la pell, la pèrdua d’aigua que experimenten els rèptils és gairebé zero. Les poques glàndules de la pell tenen funcions molt concretes, com la de defensa davant dels enemics o la d’atracció sexual.
En el cas de les serps, per exemple, hi ha un tipus concret de glàndules, les glàndules anals, que produeixen una substància de gust i olor desagradable que aboquen a l’exterior quan se senten amenaçades. Però la funció defensiva, no és l’única. Els llangardaixos mascle, durant l’època de cria, secreten, mitjançant les glàndules femorals, una substància per a atraure les femelles.
Especialitzacions de la pell dels rèptils
En alguns rèptils, les escames s’han modificat moltíssim, com és el cas de les serps de cascavell o cròtals. Aquests animals posseeixen al final de la cua un conjunt d’escames molt engruixes que fan sonar com un cascavell, quan mouen enèrgicament la cua, moment en què unes escames friccionen amb les altres produint-se el peculiar so que fa la serp de cascavell.
En aquest exemple, la funció de les escames no és la de protegir l’animal de la dessecació sinó d’avisar els animals que s’acosten massa a ella per advertir-los que es tracta d’un animal perillós i que no dubtarà a mossegar-los si no s’allunyen immediatament.
Funcions de la pell dels rèptils
La pell als rèptils els protegeix de la dessecació, ja que és molt impermeable. Per tant, la configuració fortament impermeable de la pell és una adaptació dels rèptils per a viure al medi terrestre.
A la pell, hi ha unes cèl·lules especialitzades a la dermis, els cromatòfors o cèl·lules pigmentàries, que donen la coloració típica de cada espècie i s’encarreguen de camuflar a l’animal donant-li una aparença el més semblant possible a la del seu entorn.
La muda en els rèptils
En els mamífers, la paraula muda implica la substitució del pel vell per pèl nou, després de patir aquest un desgast important pel pas de el temps i per l’efecte de les inclemències mediambientals (fred, calor, humitat, vent, etc.). No obstant això, en el cas dels rèptils aquesta paraula té un altre significat, perquè aquests animals no tenen pèl, encara que el concepte és, pràcticament, el mateix.
Pel que fa al cas que ens ocupa, quan diem que un rèptil està mudant, ens estem referint a la renovació de l’estrat corni de l’epidermis. En lloc de canviar de pèl, els rèptils, quan muden, canvien de pell (o, al menys, una part de la seva pell).
La muda pot ser completament d’una sola vegada, com en les serps, on el resultat de la muda (aquest guant transparent) és visible i comença pel cap fins a acabar desprenent-se la pell de la cua. No obstant això, en les tortugues, cocodrils i llangardaixos, la muda s’efectua gradualment i no és visible. En el cas dels llangardaixos amb més motiu, perquè, normalment, tal com succeeix amb els amfibis, es mengen la muda a mesura que es desprèn del cos.
El temps que un rèptil triga a mudar ve determinat per paràmetres ambientals com són l’estació de l’any (temperatura i humitat) i per factors interns de l’animal, com l’edat. Així per exemple, els rèptils de menys edat muden més vegades la pell que quan són adults. Sembla ser que la glàndula tiroide intervé en la regulació del procés de la muda. Quan un rèptil es disposa a mudar la seva pell, busca un lloc humit o, directament, entra dins de l’aigua, per accelerar el procés de la muda. Exactament, l’aigua facilita que la capa de pell superficial es desprengui del cos de l’animal.
Més informació sobre altres animals.
20 Novembre, 2020
