Reproducció dels peixos

Característiques principals de la reproducció dels peixos

Els peixos tenen reproducció de tipus sexual i són animals dioics, és a dir, els individus presenten sexes separats.

Presenten fecundació externa perquè no posseeixen òrgans copuladors.

Els peixos són ovípars i es reprodueixen mitjançant ous. Però també poden ser ovovivípars o vivípars i parir cries completament formades.

Dades sobre la reproducció en els peixos

taurons
Foto de taurons. Aquests grans depredadors de la mar tenen reproducció vivípara

La reproducció en el cas dels peixos es dóna en intervals de temps determinats, anomenats èpoques de cria, que poden succeir-se cada mes, un cop a l’any, etc.

La reproducció d’aquests animals es veu influenciada per factors externs com la temperatura, la llum, l’alimentació, etc.

Els sexes estan separats, és a dir, hi ha mascles i femelles, ja que els peixos són animals dioics. No obstant això, en certes espècies, com el mero o alguns làbrids, es pot donar un canvi de sexe al llarg de la vida, el que es es coneix com hermafroditisme successiu. En el cas de Xiphophorus helleri, la femella pot convertir-se en mascle després de reproduir-se.

Aquest canvi de sexe és molt útil per a les espècies que viuen en harems. D’aquesta manera, si un mascle es mor una femella pot tornar-se mascle per substituir-lo.

Algunes espècies de peixos són fidels i formen parelles que romanen unides durant tota la vida, fins al punt que quan algun component de la parella mor l’altre mor també de fam.

Què és el dimorfisme sexual?

El dimorfisme sexual es manifesta per diferències en la coloració, per un ventre més voluminós en la femella, per un comportament diferent entre mascles i femelles, per la forma de les aletes, etc.

Cal tindre en compte que distingir el sexe dels peixos no és una tasca fàcil, sobretot fora de l’època de cria, perquè no sempre hi ha dimorfisme sexual en totes les espècies.

Incubació dels ous

El període d’incubació dels ous pot durar més o menys temps segons la temperatura. Com més gran sigui la temperatura, menor temps necessita l’ou per a desenvolupar-se. El període d’incubació també depèn de l’espècie, ja que cada espècie té una durada d’incubació característica.

L’oxigen dissolt a l’aigua és molt important per a la incubació dels ous. Si disminueix la concentració d’oxigen a l’aigua, el desenvolupament embrionari s’alenteix i pot ser que fins i tot no es produeixi l’eclosió dels ous. Les espècie que viuen en aigües pobres en oxigen han desenvolupat una tècnica particular per a oxigenar els ous: construir un niu de bombolles, com és el cas del peix batallaire, de nom científic Betta splendens.

Els alevins recentment eclosionats no s’assemblen a l’adult i es veu la presència del sac vitel·lí (annex embrionari que transporta nutrients i oxigen cap al embrió i hi elimina els rebutjos metabòlics). Mentre creixen, a les cries de peixos se’ls formaran les aletes, augmentaran de pes i se’ls desenvoluparà l’aparell reproductiu.

Tipus de reproducció dels peixos

Els peixos presenten 3 tipus de reproducció:

  • Ovípara
  • Ovovivípara
  • Vivípara

Peixos amb reproducció ovípara

peix batallaire
Dibuix de peix batallaire. El batallaire mascle construeix una mena de niu per a protegir la seva posta

En el cas dels peixos ovípars, els ous són expulsats al medi, l’aigua, ja que la fecundació és externa. La gran majoria dels peixos marins són ovípars, així com molts peixos d’aigua dolça.

Els peixos marins poden fresar de dues maneres diferents i segons aquestes poden ser: desovadors demersals o desovadors pelàgics. Els desovadors demersals són aquells peixos que produeixen ous més densos que l’aigua i que tenen la capacitat d’adherir-se al fons. Els desovadors pelàgics alliberen els ous directament a la columna d’aigua i són dispersats passivament a mercè del corrent marí.

Entre els desovadors demersals, hi ha algunes espècies, com un peix globus de l’espècie Lagocephalus lagocephalus, que cuiden la seva descendència fins a la seva eclosió. Altres espècies, com els peixos damisel·la, estenen la seva cura per més temps i les seves larves eclosionen amb mides grans i amb la seva formes ben desenvolupades.

Hi peixos que construeixen nius amb bombolles. En el cas dels peixos constructors de nius és el mascle qui s’encarrega de la construcció del niu. Com a exemples de peixos que construeixen nius de bombolles tenim els peixos batallaires o els gouramis.

El peix damisel·la forma nius en substrats del fons. Els peixos voladors fixen els seus ous en objectes flotants i malgrat que es troben fixats, també es troben a mercè dels corrents marins. Els peixos incubadors bucals protegeixen els seus ous mantenint-los dins la seva boca fins que eclosionen els alevins. Com a exemples de peixos que tenen aquest tipus d’incubació es poden citar les tilàpies.

Peixos amb reproducció vivípara

Els peixos vivípars són aquells que pareixen les seves cries ja com juvenils completament formats i capaços de nedar des del moment del naixement. Entre tots els peixos que actualment existeixen, hi ha 40 famílies amb unes 420 espècies dels elasmobranquis o peixos cartilaginosos que són la majoria, que posseeixen aquesta estratègia vivípara de reproducció, per exemple: taurons, rajades.

En aquest grup de peixos es dóna sempre el procés de fertilizació interna.

Els mascles dels peixos vivípars posseeixen una modificació de les seves aletes ventrals en forma d’òrgan copulador, o gonopodi, que els serveix per a transferir els espermatozoides durant la fecundació. Entre els peixos ossis (o osteïctis) es troben 13 famílies amb reproducció vivípara, amb més de 500 espècies representades.

Peixos amb reproducció ovovivípara

Els peixos amb reproducció ovovivípara tenen característiques comunes amb els anteriors. Es produeix fecundació interna i els mascles tenen gonopodi. La femella dóna a llum alevins ben formats, però els ous es desenvolupen al seu ventre.

Com a peixos ovovivípars més representatius tenim els pecílids, com gupys, mollis, platys, xiphos, etc. Aquests peixos són fàcils de sexar, ja que les femelles són més voluminoses que els mascles. Els mascles, per la seva banda, són més vistosos pel que fa a colors i la seva aleta anal està transformada en aquest òrgan copulador anomenat gonopodi. Després de quedar fecundada, la femella pot produir diverses postes sense la presència de cap mascle, ja que conserva l’esperma.

Més informació sobre els peixos.

Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

4 Novembre, 2020

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.