Continguts
Com és el cuc de terra
Què són els cucs de terra?
Els cucs de terra són invertebrats no artròpodes, perquè no tenen el cos articulat com els insectes o els crustacis, per exemple, ni tenen un dur exosquelet, sinó que són anèl·lids, ja que tenen el cos tou, allargat i de secció circular.
No obstant això, els anèl·lids, com els cucs de terra, i els artròpodes, es creu que estan emparentats evolutivament almenys a partir d’un ancestre comú.
La longevitat d’aquests curiosos animals és de fins a 8 anys, encara que normalment no viuen més de 2 o 3 anys.
Com són els cucs de terra?
Els cucs de terra presenten el cos tou i en forma de cuc, és a dir, vermiforme, i dividit en anells.
Generalment, no superen els 7 cm de longitud, encara que arriben a mesurar fins a 35-40 cm de llarg. Existeixen excepcions molt importants com el cuc gegant australià de Gippsland.
Malgrat que pot assolir una longitud realment sorprenent no deixa de ser un cuc, per la qual cosa el diàmetre del cos d’un cuc terra és molt més fi que el d’una serp de longitud semblant.
- Per a moure’s millor pel sòl, posseeixen setes o quetes, inserides en cada anell, a nivell superficial del seu cos, que són una espècie de pèls.
Tipus de cucs de terra
Totes aquestes espècies s’agrupen en una vintena de famílies, que segons el seu comportament, es classifiquen en espècies epigees, que són les que viuen al compost o a les capes superficials del sòl, que són de colors cridaners però assoleixen petites dimensions, encara que es mouen amb molta rapidesa entre el compost i altres mitjans rics en matèria orgànica. Aquestes espècies, que pugen a la superfície per a alimentar-se, s’utilitzen en vermicultura per a la producció d’humus de cuc o vermicompost.
Els cucs que construeixen profundes galeries verticals de fins a 2 o 3 metres de profunditat. Manquen d’una pigmentació marcada com les espècies anteriors i mai abandonen les seves galeries, són els anomenats cucs de terra anècics. Els cucs de terra endogeus, mai surten a la superfície del sòl, i excaven galeries horitzontals.
Com respiren els cucs de terra?
Aquests invertebrats terrestre passen la major part del temps sota terra, ocults dins els seus caus, per a respirar no utilitzen els seus pulmons, perquè no en tenen.
Els cucs de terra tenen respiració de tipus cutani, per això, són animals de costums nocturnes, ja que necessiten d’un cert grau d’humitat ambiental per a tenir la pell humida. També poden sortir de la terra en temps plujosos.
Alimentació dels cucs de terra
El cuc de terra és un animal herbívor, que s’alimenta de partícules orgàniques d’origen vegetal que hi ha al sòl. Per això, ha d’ingerir la terra. La terra serà expulsada pel cuc
de terra en forma de femta posteriorment a la superfície terrestre.
Aquests animalons també s’alimenten de diferents microorganismes del sòl, com ara algues, fongs i bacteris.
On viuen els cucs de terra?
Els cucs de terra poblen gairebé tots els llocs del món, com a habitants del sòl que són, perquè són part fonamental de l’anomenada fauna edàfica. Els podem trobar a Àfrica, Sud-Amèrica, el Carib, Amèrica del Nord, el Japó, Europa…
Si bé la majoria d’aquests animals només viuen en determinades zones de la Terra, una petitíssima proporció de les més de 5000 espècies que poblen el nostre planeta, es troben repartides per gairebé tot el món; són les anomenades espècies invasores i han colonitzat altres continents, normalment ajudades per la mà de l’home. Aquest seria el cas del cuc de terra de l’espècie Lumbricus terrestris, que sent originària d’Europa, en l’actualitat la podem veure també a d’altres regions, com els Estats Units o Rússia.
A les zones tropicals es creu que existeixen moltes més espècies de cucs de terra que a les zones temperades i en aquests ambients, en canvi, s’han inventariat un menor nombre d’aquestes criatures que en les zones de clima temperat.
Reproducció dels cucs de terra
Aquests invertebrats no artròpodes són hermafrodites, el que significa que cada individu té tots dos tipus d’aparell reproductor: masculí i femení alhora. No obstant això, no es fecunden al mateix temps, perquè en aquesta mena d’animals no hi ha autofecundació, sinó que els cucs de terra necessiten trobar-se amb un altre individu de la seva mateixa espècie per a alliberar l’esperma i produir-se la fecundació. Aquest tipus de fecundació es diu fecundació creuada.
Els cucs de terra s’aparellen a la superfície de la terra, normalment arribada la nit. L’esperma i els òvuls són dipositats al capoll que segrega cada cuc a base de mucus, on es formaran les cries. Aquest capoll queda dipositat al sòl, assecant-se exteriorment, per a donar lloc al naixement de les cries o larves.
Enemics del cuc de terra
Els enemics del cuc de terra es compten per gran nombre i són de tota mena, a causa del seu cos tou i, per tant, desprotegit de cap cuirassa com els artròpodes o d’un altre mecanismes de defensa, i molt saborós i tendre al paladar per a qualsevol animal carnívor de dimensions necessàries com per a poder ingerir-los.
Els talps, les rates, els gripaus, molts ocells, com la merla o les gallinàcies salvatges i domèstiques, són alguns dels enemics més coneguts d’aquest tipus d’invertebrat.
Utilitat del cuc de terra
S’utilitzen en lombricultura, bàsicament, l’espècie Eisenia foetida o cuc de terra vermell de Califòrnia, la Lumbricus rubellus i Lumbricus terrestris. Les espècies costen molt de diferenciar morfològicament, però es crien de forma molt diferent. En el cas del cuc vermell de Califòrnia (espècie molt important en la cria de cucs), no fa falta grans infraestructures i fins i tot és possible la seva cria sense hivernacles.
Però tenen moltes més utilitats, tant en la naturalesa com per a l’home, ja que actuen com a enriquidors i airejadors del sòl, són un esglaó important en la cadena alimentària, per als ocells, els rèptils i altres animals carnívors. També s’utilitzen com a esquer viu per a la pesca professional i amateur, com a aliment viu per a animals de terrari i serveixen per a fer l’humus de cuc de terra.
Més informació sobre els animals.
