Continguts
Fitxa de Carcinus maenas
Com es el cranc verd europeu
Nom comú: Cranc verd europeu
Nom científic: Carcinus maenas
Classificació:
- Classe: Crustacis
- Ordre: Decàpodes
- Família: Portunidae
Característiques:
- Longitud: Fins a 6 cm.
- Hàbitat: Costes rocalloses, estuaris, sòls sorrencs o a la zona intermareal.
- Distribució: Europa, nord d’Àfrica, Islàndia, Mar Bàltic.
- Costums: Espècie aquàtica, nocturna.
- Alimentació: Omnívora (crustacis, bivalves, cloïsses, ostres, musclos, gasteròpodes marins, peixos i animals morts).
- Reproducció: Ovípara.
- Enemics: Aus, peixos.
- Longevitat: 5 anys, el mascle; 3 anys, la femella.
Aspecte físic del cranc de mar
El cranc verd europeu presenta una gran variabilitat de colors, marró, verd, vermell, gris… segons el moment en el qual es troba del període de muda.
Es tracta d’un cranc de mida mitjana. L’amplària del seu cos és superior a la seva longitud.
Aquest crustaci es un decàpode, la qual cosa significa que té 5 parells de potes. Les primeres potes, o pinces, són de major grandària i desenvolupament que les restants.
Costums del cranc verd europeu
El cranc de mar és un animal nocturn, perquè durant el dia es mostra inactiu.
Els mascles que estan llestos per a aparellar-se són de color vermellós, perquè tenen una closca molt gruixuda, que els conferirà avantatges a l’hora d’entaular baralles nupcials per l’aparellament amb les femelles.
El cranc verd europeu mostra una gran habilitat per a obrir les petxines que els hi protegeixen a les seves preses el cos de consistència tova.
Què menja aquest crustaci?
Es tracta d’una espècie omnívora i generalista, d’una gran voracitat. Així i tot, mostra preferència pels mol·luscs bivalves, com les cloïsses, així com pels caragols de petita mida. No obstant això, també té costums carronyaires i s’alimenta de les sobres de peix que llança a la mar la indústria pesquera.
Allí on no és una espècie nativa, sinó exòtica, el cranc verd europeu pot posar en perill a altres espècies de crancs i a diferents espècies autòctones de bivalves.
On viu aquesta espècie?
Aquesta espècie de crustaci viu a tota mena de costes, a les zones de marea i a l’infralitoral, fins a una profunditat màxima de 200 metres. Presenta una gran tolerància a canvis en la salinitat de l’aigua i de temperatura, així com a les baixes concentracions d’oxigen de l’aigua.
També s’adapta amb gran facilitat a diferents tipus d’hàbitat, cosa que fan d’aquesta espècie un representant amb una gran capacitat d’adaptació. En aquest sentit, en l’edat adulta, pot ocupar una gran varietat de substrats, des de fangós fins a rocós, passant per sorrenc i amb algues.
Aquesta espècie és originària d’Europa i el nord d’Àfrica, de les costes que banya l’Oceà Atlàntic, però ha estat introduïda en altres zones del món, Amèrica del Nord i Sud-Amèrica, passant per Austràlia.
El cranc verd europeu és una de les espècies invasores aquàtiques amb major potencial invasiu.
Reproducció del cranc verd europeu
L’aparellament en aquesta espècie es produeix una vegada a l’any, entre meitat d’estiu i principis de tardor, encara que fora del seu lloc d’origen pot variar. Això coincideix amb la muda de les femelles.
Abans que aquestes estiguin llestes per a mudar, els respectius mascles les protegeixen d’altres mascles i dels depredadors, transportant-les sota el seu cos. Els mascles les seguiran després de la muda i la còpula, fins que el seu exosquelet estigui ben endurit.
En aquesta espècie la fecundació és interna.
La femella de cranc verd europeu pon uns 200.000 ous.
Aquesta espècie triga un any aproximadament a completar el seu cicle de vida.
Assoleix la maduresa sexual als 2 anys de vida, quan l’individu arriba als 5 cm de longitud.
Utilitat del cranc verd europeu
Aquest cranc es pesca de manera tradicional des de fa molts anys.
Es pot fer servir com a bioindicador per a monitorar les concentracions de metalls pesants de l’aigua, ja que aquests contaminants els provoquen als individus d’aquesta espècie problemes respiratoris.
Als Estats Units, el cranc verd europeu es creu que reemplaça el paper que feien els depredadors originals de l’espècie de cranc nativa d’allí, l’espècie Sesarma reticulatum. D’aquesta manera, s’aconsegueixen controlar els danys que l’espècie europea de crustaci fa sobre la vegetació de la zona, quan hi ha una superpoblació.
Més informació sobre els animals.
13 Maig, 2023
