Continguts
Com són els caragols
Què és un caragol?
El caragol és un mol·lusc, com la sépia, el calamar, el musclo o l’ostra; per tant, té el cos tou.
Aquest animal és també un gasteròpode, paraula que ve del grec “gaster” que significa estómac i “podo” que significa “peu”.
Els caragols pertanyen a la classe Gastropoda, constituïda al seu torn per 3 subclasses: Pulmonata, Prosobranchia i Opisthobranchia. Els del grup Pulmonata respiren a través d’un orifici que està sota la seva closca que està connectada al pulmó. En aquest grup es troben la majoria de caragols terrestres. Els Prosobranchia són sobretot caragols marins i Opisthobranchia són els caragols marins amb closques molt reduïdes.
Mida del caragol
El caragol més petit del món és el caragol nan, de l’espècie Punctum pygmaeum, i mesura 1 mm de longitud, mentre que el caragol més gran del món és un caragol marí que viu a Austràlia, de nom científic Syrinx aruanus, amb més de 90 cm de longitud i un pes de més de més de 15 kg.
El caragol terrestre més gran que existeix és el caragol gegant africà (Achatina fulica) que pot mesurar fins a 30 cm.
El caragol d’aigua dolça més gran del planeta és el caragol poma gegant, amb una grandària que aconsegueix els 15 cm de diàmetre i un pes de més de mig quilo.
Origen del caragol
Els caragols són habitants molt antics del planeta Terra, perquè existeixen registres fòssils de gasteròpodes d’aproximadament 500 milions d’anys.
Anatomia del caragol
La closca d’un caragol està formada sobretot per carbonat càlcic. La closca li dóna al caragol protecció contra els depredadors i contra la deshidratació.
El cos d’aquests animals consisteix en un peu, un cap i una massa visceral enrotllada i protegida dins de la closca.
Aquests invertebrats posseeixen 2 parells d’antenes, un parell té funció visual i l’altre funció tàctil. Tenen els sentits del gust, olfacte i tacte bastant desenvolupats. Malgrat tenir ulls, només els serveixen per a distingir variacions en la llum perquè són molt reduïts.
Desplaçament del cargol.
Un caragol és un animal extremadament lent, perquè triga una hora a caminar 50 centímetres, ja que la velocitat d’un caragol és d’entre 4 i 10 metres per hora.
Per a estalviar energia, aquests animals segueixen la pista d’altres individus de la seva mateixa espècie.
Longevitat del caragol
La esperança de vida mitjana d’un caragol varia dels 3 als 7 anys segons l’espècie, però a vegades, algunes espècies tenen longevitats de fins a 30 anys o fins i tot més.
Els caragols poma aquàtics viuen tan sols 1 any normalment.
Comportament del cargol
A l’hivern, els caragols realitzen la hibernació, que va normalment d’octubre fins a finals d’abril.
Per a mantenir-se humits durant la hibernació, aquests mol·luscs segellen l’obertura de la seva closca.
Reproducció del caragol
Els caragols són animals hermafrodites, perquè cada individu té els òrgans sexuals masculins i femenins, però han d’aparellar-se perquè no poden autofecundarse.
La posta d’un caragol pot ser de fins a 100 ous i aquests animals són capaços de pondre una vegada cada mes.
On viu el caragol?
Els caragols es desenvolupen millor en les zones calcàries, riques en carbonat calci, perquè necessiten molt calci per a desenvolupar una closca forta.
En aquells llocs on el carbonat càlcic escasseja, algunes espècies falten i altres, les més adaptables, empassen pedretes que contenen calci, roseguen ossos, pintura calcària o plantes riques en calci per a incorporar-ho amb la seva dieta.
Alimentació del caragol
Els caragols són animals herbívors, a excepció d’algunes poques espècies carnívores, com els caragols de terra del gènere Powelliphanta que mengen cucs de terra i llimacs. La caragolina (Rumina decollata) és omnívora i s’alimenta d’altres mol·luscs i de plantes en menor quantitat.
En general, l’alimentació d’aquests mol·luscs és molt variada i comprèn des de plantes, fruits i fongs fins a altres caragols, llimacs o cucs de terra en les espècies omnívores o carnívores.
Aquests animals per a alimentar-se utilitzen una llengua aspra, que rep el nom de ràdula, que raspa els aliments.
Enemics del caragol
Els caragols tenen molts depredadors, com ara tortugues, gripaus, serps, escarabats, eriçons de terra, ocells, com gallinàcies, faisànids, ànecs, tords o fins i tot algunes espècies de caragols.
Existeix una au rapinyaire, el caragoler comú (Rostrhamus sociabilis), que està especialitzada en la caça de caragols d’aigua dolça.
Els ous de caragol són presa fàcil de centpeus o escolopendres.
Tot aquest gran nombre d’enemics naturals contribueix a frenar la multiplicació del caragol, que d’una altra manera, podria arribar a ser una plaga, perquè aquest animal es considera una plaga de les plantes.
Utilitat del caragol
Els caragols es consumeixen en quasi totes les regions del món.
La cria del caragol es diu helicicultura. L’espècie més important en helicicultura és Helix aspersa o caragol comú.
Com a espècie exòtica de terrari, es cria el caragol gegant africà Achatina fulica.
Més informació sobre els animals.
13 Maig, 2023
