Aus de les ciutats

Aus que viuen a la ciutat

Avantatges de la ciutat per a les aus

Podem veure un cert nombre d’aus als parcs, jardins i carrers de la nostra ciutat ja que el medi urbà proporciona certs avantatges per a determinades espècies d’animals:

• Font d’aliment: Sobretot les aus omnívores troben una font constant d’aliment a les ciutats, fins i tot a l’estació desfavorable d’hivern en forma de deixalles. Els parcs i jardins de les ciutats i urbanitzacions són font d’aliment basada en insectes, cucs o caragols per a les aus insectívores. A més, l’entorn urbà proporciona aigua, ja sigui per fonts o estanys, fins i tot durant l’estació seca.
• Augment de la seguretat: A les zones urbanes, la presència de depredadors naturals és menor que als entorns salvatges. No obstant això, aquí també habiten algunes aus rapinyaires de mida petita, com el xoriguer o l’òliba. A més, a la ciutat, hi ha alguns depredadors als quals les aus no estan acostumades com els gats, gossos o rates. Tanmateix, l’entorn urbà és un lloc més segur que el camp, pel fet que no està permesa la caça.
• Augment de la temperatura: Les ciutats tenen un microclima especial pel que fa a la temperatura, fenomen conegut com illa tèrmica, a causa de l’activitat humana (calefacció, vehicles, indústria, etc.). La temperatura dins de la ciutat és d’uns 3 o 4ºC superior a la de fora.
• Menor quantitat d’insecticides: Contràriament al que succeeix en moltes zones agrícoles, a les zones urbanes, les quantitats de plaguicides abocades són mínimes. Això suposa, d’una banda, que hi hagi major quantitat d’invertebrats disponibles per a les aus insectívores i, de l’altra, que hi hagi menys substàncies tòxiques que enverinin l’aliment de les aus causant infertilitat o fins i tot la mort del propi animal.
• Presència de parcs i jardins: Els arbres i altres plantes ofereixen refugi a aquelles espècies més reticents a les construccions humanes. No obstant això, el que és més freqüent observar als parcs i jardins urbans són les són aus migradores i hivernants que aprofiten durant breus espais de temps els avantatges d’aquests llocs per descansar i per alimentar-se.

Inconvenients de les ciutats per a les aus

Les ciutats també representen certs problemes per a les aus. Aquests són:

• Contaminació atmosfèrica: La contaminació atmosfèrica redueix la presència d’insectes, el que causa la desaparició de les aus insectívores de les zones més contaminades, generalment la zona centre de la ciutat. Aquestes aus es desplacen als parcs o la perifèria, on és més fàcil aconseguir menjar.
• Contaminació acústica: La major part de les aus que viuen a la ciutat han hagut d’anar transformant el volum i to del seu cant per intentar adaptar-se a la gran contaminació acústica de les zones urbanes. Les aus urbanes canten menys, més fort i amb un to més alt. A més, solen cantar de nit quan hi ha menys soroll. El cant dels ocells serveix entre d’altres raons per trobar parella, de manera que la contaminació acústica pot impedir que les aus es puguin reproduir amb facilitat. L’intens soroll de les ciutats pot allunyar les aus que hi viuen fins a zones rurals.
• Risc d’accidents: Les ciutats representen un risc real amb els cables i antenes que hi ha en aquests ambients, sobretot en dies d’escassa visibilitat. Els atropellaments amb automòbils també representen moltes baixes, especialment entre els ocells joves. De fet, el trànsit rodat és la principal causa de mortalitat en els animals salvatges que viuen a les zones urbanes.
• Falta de fang: Les orenetes i els avions necessiten fang per a la construcció dels seus nius. La gran presència d’asfalt dels carrers de la ciutat impedeix trobar el fang necessari per a la construcció dels nius d’aquestes aus, de manera que han de recórrer a parcs i jardins o algun punt dels afores.

Malgrat que les ciutats representen una llar per a algunes espècies d’aus, en realitat, en certa mesura, aquestes acaben sent una amenaça per a la biodiversitat d’aus en el seu conjunt.

Espècies d’aus que viuen a les ciutats

El grup més nombrós d’aus que podem trobar a les zones urbanes són els passeriformes (o ocells): merles, pit-rojos, mallerengues blaves, mallerengues carboneres, caderneres, gafarrons, orenetes, cueretes blanques, rossinyols, mosquiters, tallarols, garses, estornells, etc. No obstant això, a una ciutat, també viuen altres aus com cigonyes, falciots, coloms, garses, ànecs, oques i algunes aus rapinyaires, com per exemple xoriguers, falcons, òlibes o xots.

Al medi urbà, podem trobar aquelles espècies d’aus cavernícoles que antigament niaven en coves, barrancs i penya-segats, com el colom roquer, el pardal, el falciot, el xoriguer, l’oreneta o l’estornell però que ara aprofiten les cavitats dels edificis, teulades, ponts o torres. També podem trobar aus que viuen als jardins i parcs aprofitant els grans arbres per niar. Aquest és el cas de la merla, del pit-roig, del rossinyol, de la mallerenga carbonera, del cargolet, etc.

Els llacs i estanys de les ciutats acullen una important avifauna aquàtica com l’ànec collverd, el bernat pescaire, la polla d’aigua, l’oca o fins i tot el blauet comú.

Les aus més adaptades a les ciutats, com el pardal, el colom o la garsa, presenten com a característiques en comú una dieta omnívora, la ubicació dels seus nius als forats de les construccions humanes i el no ser molt territorials.

Mesures per augmentar el nombre d’aus a les ciutats

Els éssers humans podem augmentar el nombre d’exemplars de les espècies d’aus no perjudicials per a les ciutats amb una sèrie de mesures. Aquestes són:

• Creació de noves zones enjardinades: Els jardins són la llar de moltes aus.
• Instal·lació de caixes niu: Aquesta mesura és poc útil perquè els pardals normalment ocupen les caixes niu, tret que s’instal·lin caixes niu específiques per a determinades espècies i no aprofitables per als pardals. No obstant això, la instal·lació de caixes niu és una de les millors maneres de facilitar l’observació dels ocells de jardí.
• Instal·lació de menjadores. No sempre pot resultar una mesura bona perquè crea dependència per a les aus i poden atreure la presència de rosegadors.

Problemes que causen els ocells a les ciutats

La pròpia existència d’algunes aus urbanes a la ciutat crea certs problemes. Certes espècies han proliferat de forma tan desproporcionada que causen danys a edificis, monuments, conduccions, etc.

A més, poden representar un risc per a la salut. S’ha vist que els coloms són l’espècie aviària que transmet més malalties. Els excrements d’estornell també són força perillosos en aquest sentit. En canvi, els pardals són menys perjudicials per a la salut perquè transmeten menys malalties que els coloms i els estornells. Els coloms, els estornells, les gavines i els pardals són exemples d’aus que causen problemes a les zones urbanes, és a dir, poden ser plaga. El control d’aquestes aus és complicat perquè no tenen pràcticament depredadors naturals.

Els mètodes de control d’aquestes aus són de dubtosa eficàcia i d’impacte negatiu en la sensibilitat dels ciutadans. Malgrat això els danys poden en certa manera justificar mètodes expeditius per reduir el nombre d’exemplars.

Curiositats sobre les aus de les ciutats

Com a dada curiosa, cal dir que un estudi de l’CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) suggereix que les ciutats urbanes són ambients complexos per a les aus, el que fa desenvolupin més el cervell que les aus que viuen fora de les zones urbanes. Aquest estudi concretament parla d’un augment del 20% en la mida del cervell de les aus urbanes respecte a les aus no urbanes.

Una altra curiositat de les aus de les ciutats és que es desperten més tard que les altres aus segons un estudi realitzat per investigadors britànics.

Més informació sobre les aus.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

23 Novembre, 2020