Continguts
Com respiren els amfibis?
La respiració cutània en els amfibis
La pell dels amfibis és nua per a permetre’ls respirar a través d’ella, mitjançant l’anomenada respiració cutània. Però els amfibis no només respiren a través de la pell sinó que aquests vertebrats tenen la particularitat de respirar d’altres formes. Aquestes són: respiració branquial, respiració pulmonar i respiració a través de la cavitat oral, com a modalitat de respiració cutània. La combinació dels diferents sistemes respiratoris els permeten als amfibis l’adaptació al medi en el que viuen.
En la respiració cutània dels amfibis, l’oxigen passa a través de la pell gràcies a l’aigua que hi conté, ja que l’aigua serveix per a fer l’intercanvi de gasos entre l’animal i l’exterior.
Per què els amfibis tenen respiració cutània?
Els amfibis disposen de respiració cutània per a permetre’ls respirar quan estan dins de l’aigua, ja que aquests vertebrats estan molt relacionats amb l’aigua. Aquests animals utilitzen l’aigua per a reproduir-se, com a protecció contra els depredadors i en la hibernació. Els amfibis normalment realitzen les postes a l’aigua, es capbussen a l’aigua al menor signe de perill i acostumen a hivernar al fons dels estanys o altres punts d’aigua.
Els amfibis van ser els primers vertebrats que van abandonar la Terra al llarg de l’evolució dels vertebrats però encara mantenen una dependència molt gran amb l’aigua, tant pel, que fa a la seva reproducció, com amb la seva respiració, com per molts altres trets de la seva manera de viure (hibernació, protecció, etc.). Però principalment, és la reproducció la que lliga els amfibis amb l’aigua, ja que els ous d’aquests vertebrats no tenen cap estructura que els protegeixi de la dessecació. Els ous dels amfibis no tenen closca com els de les aus o els dels rèptils.
La respiració cutània és molt important en aquesta classe de vertebrats.
A més, en els amfibis, la respiració pulmonar no és tan eficient com en els mamífers perquè els seus pulmons no es troben molt dividits internament. Els pulmons dels amfibis són petits i tenen poca capacitat pulmonar. Especialment les salamandres tenen els pulmons rudimentaris i són uns sacs simples de parets llises i ben vascularitzades. Les granotes i els gripaus tenen uns pulmons dividits en càmeres i tenen molts plecs que augmenten la superfície de contacte amb els gasos del sac i, per tant, augmenten la capacitat d’intercanvi gasós.
Quins altres tipus de respiració tenen els amfibis?
Els amfibis, quan són capgrossos, respiren per brànquies externes o internes, segons l’edat, però també a través de la pell, igual com quan són adults. En arribar a la vida adulta, l’amfibi sol substituir les brànquies per pulmons. Per aquest motiu, els amfibis al ser adults, un cop han finalitzat la metamorfosi, respiren a través dels pulmons en lloc de les brànquies.
Els amfibis adults, a més de la respiració pulmonar, tenen altres dos tipus de respiració: la respiració per la pell i l’efectuada a través de la gola o respiració bucal.
La respiració quantitativament menys important és la que es realitza a través de la cavitat oral o gola, tot i que la temperatura contribueix a la variació de la importància de cada sistema respiratori emprat pels amfibis.
Quan els amfibis estan a baixa temperatura, respiren principalment a través de la pell, motiu pel qual poden hivernen al fons dels llacs sense haver de pujar a la superfície a prendre aire. Quan augmenta la temperatura, també augmenta el metabolisme de l’animal, i per tant, les seves necessitats d’oxigen. Llavors, la respiració pulmonar es fa més important. Aquest sistema respiratori és el més eficient en terra ferma.
El sistema de respiració usat en els amfibis depèn de vegades de l’espècie. Així per exemple, el axolot adult conserva la respiració branquial. Certes salamandres no posseeixen pulmons i depenen de la respiració cutània, com les del gènere Bolitoglossa. En les granotes Centrolenidae, la respiració a través de la pell també és molt important.
Més informació sobre els amfibis.
27 Octubre, 2020
