Propietats dels préssecs

CARACTERÍSTIQUES DEL PRESSEGUER

L’arbre dels préssecs

Els presseguers (Prunus persica) són arbres de la família de les rosàcies que creixen en les regions càlides de tot el món. Procedeixen de la Xina, on eren molt apreciats per les seves propietats rejovenidores, fins al punt que eren considerades com el símbol de la immortalitat. Des d’aquí es van estendre a Europa, sent Espanya, Grècia i Itàlia els majors productors. Són coneguts les préssecs de Nova Zelanda, Sud-Àfrica o Estats Units.

Característiques dels préssecs

El fruit del presseguer s’anomena préssec. És un fruit carnós (drupa), amb una pell caracteritzada per una cobertura coberta de pèls, una carn molt sucosa que tanca una o dos llavors verinoses dins d’un gran os.

Hi ha moltes varietats de préssecs, entre elles és internacionalment conegut el préssec de Calanda, una localitat de Terol (Espanya), de color groc, molt sucós.

Hi ha préssecs de diferents colors que van del groc al vermell. Actualment només hi ha espècies cultivades i no es pot trobar l’arbre en estat silvestre, inclòs en en el seu país d’origen. Les nectarines (Prunus persica var. nectarina) constitueixen una varietat de presseguers que produeixen fruits llisos.

Propietats alimentàries dels préssecs

La principal virtut de les préssecs és la seva riquesa en carotens, entre ells la xantofila, que és el carotenoide que li dóna la coloració groga a aquesta fruita.

Antioxidants dels préssecs

Els carotes posseeixen altres virtuts com les de protegir les nostres artèries o mantenir-se joves durant més temps. La seva presència en el cos garanteix la bona salut de la visió, impedint la formació de les cataractes o la hipersensibilitat a la llum solar; el bon estat de la pell, de les dents o de les genives.

La seva carència pot manifestar-se en una falta de visió – ceguesa nocturna -, sequedat en la pell, acne juvenil o una major facilitat per a les infeccions. Protegeixen el nostre estómac, impedint la formació d’úlceres o ens ajuden a mantenir-nos més joves durant més temps a l’eliminar l’acció destructora dels radicals lliures. Per tant, la préssec, per la seva riquesa en carotes, vitamina C i seleni, es pot considerar un bon antioxidant.

És un aliment poc pesat per a l’estómac i ajuda al fetge a realitzar els processos digestius

Els préssecs incentiven la producció de la bilis i afavorir la digestió dels greixos. Es diu, doncs, que és un fruit colerètic i, igual que la xicoira o el dent de lleó, per exemple, resulta molt útil per a ajudar en els processos d’insuficiència biliar.

Igualment el seu suc, per les seves propietats diürètiques i àcides, resulta ideal per a evitar els càlculs renals o de vesícula o ajudar a la seva dissolució, especialment si barregem el seu suc amb mel. A més, té propietats lleugerament laxants pel que pot resultar molt eficaç per a prevenir el restrenyiment.

És ric en minerals, potassi, fòsfor, magnesi, zinc i seleni

El potassi ajuda a mantenir l’equilibri hídric, contrarestant l’efecte negatiu que el sodi podria tenir en la retenció de líquids. Per tant, resulta adequat per a eliminar líquids sobrants de l’organisme i poden ser utilitzats en les dietes d’aprimament. Ben coneguda és la importància del fòsfor en el procés de formació dels ossos, junt amb el calci, però no hem d’oblidar tampoc la transcendència d’aquest element en el sistema nerviós i en el cervell.

Menjar aquesta fruita pot resultar molt interessant en joves que estiguin en període de creixement o que necessiten energia per als seus estudis, però també en persones majors per a prevenir la descalcificació que condueix a l’osteoporosi.

El magnesi, junt amb l’abundància que aquesta fruita posseeix en niacina, ajuden a asserenar els nervis i prevenir estats d’ansietat o d’estrès. El zinc, a més de ser un bon antioxidant, intervé en la maduració dels òrgans reproductors a l’augmentar la testosterona, hormona reproductiva masculina pel que comporta el normal creixement d’una persona, evitant el nanisme.

El seleni, a més de protegir el cor, afavorir el sistema immunitari o eliminar els metalls pesats de l’organisme, intervé en la protecció de nombrosos càncers, com el de còlon, pròstata o pulmons. Sense ell l’organisme no pot produir glutatió, un dels millors antioxidants, S’utilitza junt amb el zinc per a prevenir la caspa.

És bona la pell dels préssecs?

Generalment és recomanable pelar els préssecs quan procedeixen del supermercat, perquè pot contenir restes de pesticides, fertilitzants, pols o brutícia que s’hi hagi dipositat durant el seu transport i emmagatzematge. Però si és un préssec del nostre hort, sí que el podem netejar bé i menjar amb pell.

Moltes de les propietats del préssec es troben en la pell, per la qual cosa resulta interessant menjar aquest fruit sense pelar, sempre que s’hagi rentat molt bé i procedeixi de cultius ecològics en els que no s’hagin utilitzat pesticides. Algunes persones els resulta molesta la pell perquè els seus pèls els produeix picor o reaccions desagradables. En aquest cas també convé pelar-les. Un recurs més pràctic consisteix a recórrer a la nectarina que té propietats molt semblants a aquesta fruita amb l’avantatge de se més rica en vitamina A i potassi, a més de mancar del borrissol del préssec que tan molest resulta a algunes persones. (Veure composició)

Quan és millor menjar els préssecs?

Els préssecs són “fruites del temps” perquè aguanten molt poc una vegada recollits. Han de menjar-se frescos i és millor fer-ho quan estiguin ben madurs el que normalment es produeix entre els mesos de primavera i tardor. Per a menjar-los fora del temps es poden elaborar melmelades, gelatines o confitures.

També són prou nutritius els préssecs enllaunats en almívar que poden menjar-se al llarg de tot l’any, encara que presenten una proporció de calories major i un menor contingut en vitamines i minerals. (Veure composició) Resulta especialment adequada la tècnica de l’assecat al sol que permet menjar-los crus, sense afegir sucre. Realitzats d’aquesta manera, mantenen pràcticament totes les seves propietats i resulten especialment nutritius.

Propietats medicinals del presseguer

ÚS INTERN

• Antitussígens: La infusió de fulles secs resulta eficaç en el tractament de la tos, especialment de caràcter irritatiu. (Infusió d’una cullerada petita de fulles secs per got d’aigua. Un parell de gots al dia)
• Aparell digestiu: Té propietats laxants, adequades per a prevenir el restrenyiment, especialment el restrenyiment en els nens o nenes (Infusió d’una cullerada petita de flors seques per got d’aigua. Filtrar i beure un parell de tasses al dia)

Si, en comptes d’utilitzar les flors, utilitzem els fulles, les propietats laxants es fan més enèrgiques i es converteixen en purgants. (Infusió durant 10 minuts d’una cullerada petita de fulles secs per tassa d’aigua. 2 tasses al dia, repartides en quatre preses)

• Protector de les mucoses gàstriques: Té propietats emol·lients adequades per a protegir les mucoses i evitar la irritació. Resulta molt adequada per al tractament de les úlceres de duodè. (Realitzar una infusió amb 20 gr. de flors de préssec seca i 30 gr. de les flors d’ortiga seca en ¾ de litre d’aigua. Beure 4 tàcites al dia després de cada menjada) i úlceres d’intestí (Realitzar una infusió amb una cullerada de flors seques de presseguer i una altra de fulles secs d’avellaner en 750 cl d’aigua. Prendre tres tasses al dia abans de les menjades principals)
• Té propietats antivomitives, especialment adequades per a tractar els vòmits que es produeixen durant l’embaràs a l’aixecar-se (Infusió d’una cullerada petita de flors seques per tassa d’aigua. Prendre una tassa després de desdejunar)
• Contra la males digestions es pot realitzar una infusió amb una cullerada petita de fulles de préssec i sàlvia i beure-la després de les principals menjades.

ÚS EXTERN

El presseguer és una planta que utilitzada externament té propietats beneficioses per a la pell, especialment en l’apartat de la cosmètica. Es poden realitzar màscares amb la polpa aquest fruit que aplicades sobre la cara seran de molta utilitat per a donar vida a les pells apagades i seques.

Les fulles tendres de préssec pot utilitzar-se per a la cura externa de la pell, eliminant taques, grans i altres impureses de la pell. (Esprémer uns quants fulles i aplicar el suc sobre la zona afectada)

Composició dels préssecs

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

30 Juny, 2021