Propietats de les peres

PROPIETATS MEDICINALS DE LA PERERA I LES PERES (Pyrus communis L.)

Característiques de la perera

Nom vulgar: Perera

Nom científic: Pyrus communis L.

Família: Rosàcies

Hàbitat: Apareix com a arbre cultivat a Europa, Nord d’Àfrica i Àsia. Sembla que es tracta d’una espècie que procedeix de les espècies Pyrus nivalis i Pyrus caucàsica, sent la zona de l’est d’Europa i oest d’Àsia, on es va començar a cultivar.

Característiques: Arbre caducifoli de la família de les rosàcies de fins a 10 m d’alçada. Tronc erecte, de color gris amb l’escorça coberta d’ esquerdes. Fulles ovades de fins a 10 cm amb el feix verd fosc brillant, glabres. Flors blanques o blanc rosades de fins a 1,5 cm en umbel·les de 3 a 7. Fruit en pom comestible. Apareix com a arbre cultivat a Europa, Nord d’Àfrica i Àsia. Sembla que es tracta d’una espècie que procedeix de les espècies Pyrus nivalis i Pyrus caucàsica, sent la zona de l’est d’Europa i oest d’Àsia, on es va començar a cultivar.

Detall de les flors i el fruit

Components:

– Àcids: oleic, palmític, glutamínic, cafeic, linoleic, aspàrtic i ascòrbic (Fruits)

– Beta carotè (fruit)

– Aminoàcids: Glicina, arginina, alanina, isoleucina, leucina i treonina (Fruits)

– Minerals: Potassi, fòsfor, magnesi, calci, coure

Propietats de la perera

ÚS INTERN

Diürètic: Estimula l’eliminació d’orina, per la qual cosa resulta adequat en aquells casos en què calgui estimular als ronyons per a augmentar la micció, en malalties com: obesitat, hipertensió arterial, hidropesia (acumulació de líquids en el cos amb inflor dels teixits), edemes, dolor de ronyó (nefritis), càlculs renals, insuficiència renal, inflamació de la bufeta urinària (cistitis), etc. S’ha utilitzat per a tractar les inflamacions de la pròstata (Infusió durant 20 minuts de 20 gr de fulles seques per mig litre d’aigua. 2 tasses al dia abans de menjar)

ÚS EXTERN

Analgèsica: En ús extern, la utilització de l’escorça en decoccions resulta adequada per a mitigar els dolors produïts per cops, torcements, esquinços, etc. (Decocció de 25 gr d’escorça seca per mig litre d’aigua, durant 20 minuts. Aplicar el líquid resultant sobre la zona afectada.)

ALTRES APLICACIONS

Propietats alimentàries: El fruit de la perera, la pera, és un aliment molt adequat. Molt baixa en calories, amb abundant fibra i mancada de sodi resulta molt interessant en les dietes d’aprimament, aportant una gran quantitat de vitamines, entre les que destaca l’àcid fòlic, un dels elements què forma el complex de la vitamina B, necessari per a la construcció cel·lular i la deficiència de la qual predisposa a l’aparició de certs càncers com el de bufeta. D’igual manera aquest component resulta molt important en l’expulsió de l’àcid úric de l’organisme, per la qual cosa el consum d’aquest fruit resulta molt recomanat per als malalts de gota.

La pera conté, a més a més, molt de potassi, que intervé directament, junt amb el calci, en el procés de formació òssia, així com la regulació de líquids en el cos i el bon estat del sistema nerviós. Serà doncs molt interessant menjar aquest fruit tant durant l’època de creixement, com a mesura que anem augmentant d’edat, per a una bona salut òssia i nerviosa. D’igual manera s’han provat les propietats vasodilatadores i antiarrítmiques d’aquest element pel que la seva ingestió ajudarà a abaixar la tensió arterial i a normalitzar el pols cardíac.

En cas de diarrea, les seves propietats lleugerament astringents ajuden a superar-la, resultant una ajuda excel·lent per al tractament de la colitis.

Molt rica àcids grassos poliinsaturats i en aminoàcids, alguns d’ells essencials com la leucina, necessària per a l’òptim creixement en els infants o la regeneració dels teixits. Altres, encara que no siguin essencials, com l’arginina, han provat ser molt útils en l’elaboració de la massa muscular, així com en l’eliminació de l’amoníac de l’organisme. La majoria d’ells incrementen la immunitat de l’organisme en contra de les agressions bacterianes.

És una fruita molt digerible, amb una gran riquesa de sucres, encara que, per la seva composició, són molt assimilables i perfectament tolerables pels diabètics. Podem dir que una peça aporta uns 70 gr. de sucre. Si tenim problemes gàstrics, podem recórrer a les peres bullides, que també són molt nutritives i mineralitzants, encara que la cocció destrueix les vitamines.

Es pot utilitzar al llarg de quasi tot l’any per la gran profusió de varietats que disposem, entre les que destaquen la famosa pera llimonera, de color groc amb puntets negres,molt dolços i aromàtiques que ens refresca dels ardors estiuencs durant els mesos de juliol i agost. De tant de renom com aquesta és la coneguda pera blanqueta, de color més verdós i carn més blanca, que apareix des de finals d’agost; o l’exòtica pera de Sant Joan, més petita, de carn dura i molt saborosa que aconsegueix la seva plenitud en la festivitat del mencionat sant i es prolonga durant el mes de juliol. Entre altres varietats, la de Beurré d’Anjou, que ja pot recol·lectar-se a principis de febrer, encara que podem gaudir del seu sabor lleugerament àcid durant pràcticament la resta d’hivern i tota la primavera, doncs aguanta fins a 6 mesos en les cambres frigorífiques. Altres varietats molt recomanades serien l’erculina, la magallona o la conference.

Encara que la pell conté moltes vitamines, a causa de la gran quantitat de productes fitosanitaris que s’utilitzen en el seu cultiu, convé menjar aquesta fruita pelada.

Toxicitat de la perera

La perera, igual que la resta d’arbres pertanyents al gènere Prunus, com el cirerer (Prunus avium); la prunera (Prunus domestica); l’albercoquer (Prunus armeniaca); el presseguer (Prunus persica); o l’ametller (Prunus dulcis) contenen en les seves llavors, flors i fulles el glucòsid cianogenètic amigdalina.

Aquest compost, que, en el cas de l’ametller, apareix amb una proporció molt gran en les llavors de les ametlles amargues és responsable de moltes intoxicacions.

*Mes informació: Toxicitat de les ametlles amargues / Toxicitat dels remeis amb cirerer

Cultiu:

Recol·lecció i conservació: Les fulles es recolliran a la primavera i s’assecaran a l’ombra. L’escorça a la tardor i s’ha d’assecar al sol. Es convenient recollir el fruits ben madurs y menjar-los frescos. Les fulles i l’escorça es conservaran en recipients secs, ben hermètics en el segon cas.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

22 Novembre, 2023