Propietats dels pebrots, vitamina C analgèsic

PROPIETATS DELS PEBROTS

Característiques dels pebrots

La pebrotera (Capsicum annuum) és una planta procedent d’Amèrica de la família de les solanàcies, igual com la patata o el tomàquet. El seu cultiu es troba pràcticament estès per tot el món.

És especialment important en l’est i sud d’Àsia, on el seu fruit forma part de la cuina tradicional, apareixent en multitud de plats.

Dins d’aquesta mateixa espècie podem trobar varietats que van des del pebrot verd dolç fins als pebrots picants.

Pebrots, font de vitamina C i analgèsic natural

Els pebrots, especialment els vermells madurs, constitueixen una font excel·lent de vitamina C, superant als cítrics (taronges, llimones, aranges, etc.) i sent una de les plantes del món que posseeix més quantitat, després de la atzerola (Malpighia glabra L.) o del roser de ca (Rosa canina), per tant són un aliment essencial per als que busquen una dieta desintoxicant. És igualment important aquesta vitamina per a l’adequada absorció del ferro, del calci o d’altres aminoàcids.

D’igual manera ajuda en la curació de les ferides. La seva deficiència provoca una debilitat general en l’organisme, manifestada en símptomes com a cabell fràgil, genives que sagnen, ferides que no cicatritzen, perduda de la gana etc.

És especialment interessant menjar aquest fruit en èpoques de convalescència, després d’haver passat alguna malaltia perquè ajuda a incrementar les defenses.

D’igual manera, i especialment quan esta bé madur i vermell, conté, al costat dels tomàquets, un component denominat licopè que constitueix, juntament amb la vitamina C, un dels millors antioxidants, encarregats de descontaminar el cos i alliberar-lo de la influència negativa dels radicals lliures. (Més informació sobre aquest component)

El seu contingut en betacarotens és molt alt, inferior a la pastanaga, però superior a la majoria dels aliments. Igual que el component anterior exerceix un gran poder antioxidant. (Veure més informació sobre aquest component). Igualment, sent ric en triptòfan, la seva ingestió ajuda a combatre els símptomes de la depressió.

El pebrots estimulen la gana

Els pebrots vermells constitueixen una font impressionant de vitamina C, A i licopè, constituint-se en un dels aliments desintoxicants més important especialment els pebrots coents – picants – o bitxos. Els pebrots dolços i picants tenen prou mala fama de ser molt “indigestos”, la qual cosa no és cert. És veritat que els hem de mastegar bé i que moltes vegades la mala digestió d’aquest fruit no es deu a ell mateix, sinó a la seva mala combinació amb altres aliments.

Curiosament i, enfront d’aquesta opinió generalitzada, els pebrots crus són mes digeribles que els cuits i, a més, afavoreixen la digestió a l’estimular els sucs gàstrics i biliars. Fins i tot els pebrots coents, utilitzats prudentment, han demostrat tenir un efecte positiu en la prevenció d’úlceres d’estómac.

Dins les propietats adequades del pebrot per a l’aparell digestiu, hem de mencionar també les seves propietats antidiarreiques i antivomitives. Per tant la seva mala llegenda està totalment injustificada.

Els pebrots per perdre pes

Pel seu alt contingut en aigua resulten molt adequats en dietes d’aprimament, sempre que es mengin crus, en ensalada, combinats amb tomàquet, enciam, ceba, etc.

També resulten excel·lents i extraordinàriament lleugers quan es mengem torrats a la brasa. A més de la seva riquesa en aigua, la seva gran dotació en fibres crea en els nostres estómacs una gran sensació de sacietat, la qual cosa permet passar un bon període de temps sense ingerir altres aliments, atès que ells es van assimilant a poc a poc.

Aquesta mateixa fibra arrossega els residus fecals de l’intestí, evitant putrefaccions i actuant de laxant, per la qual cosa, a més de ser recomanats per a aquells que vulguin perdre pes, també seran molt convenients en aquells que sofreixin de restrenyiment.

També s’ha demostrat com la ingestió de pebrots coents incrementa el metabolisme i ajuda a eliminar greixos.

Propietats del pebre de Cayena

Si es vol donar al nostre menjar un toc d’exotisme, podem fer ús del pebre coent de o del pebre vermell que s’obté del pebrot dolç ben madur, una vegada s’ha assecat i mòlt.

La cuina àrab i oriental fan un ús molt habitual d’aquestes varietats que, a més de donar-li un toc molt colorit a les menjades, incrementen el seu sabor i desperten la gana, mantenint al mateix temps totes les seves propietats alimentàries. Encara que cal recordar l’ús d’aquests preparats amb estómacs sensibles.

El pebre vermell o pebre de Cayena sembla resultar efectiu en la cicatrització de les úlceres. La raó és que aquesta substància incrementa la producció de mucus que recobreix la mucosa intestinal protegint-la. Es pot afegir esta aquesta espècia a les menjades o optar per l’ús d’1 càpsula durant les 3 menjades principals

El pebrot i els pebrots coents, pel seu contingut en salicilats i capsaicina, posseeixen propietats analgèsiques, sent molt adequats per a calmar els dolors de les malalties reumàtiques, neuràlgies o dolors postoperatoris.

Un remei popular extern consisteix en barrejar pebrot amb un poc de sal i dissoldre’l en aigua. Col·locant-lo amb una gasa damunt de les articulacions dolorides durant una hora, més o menys, ens alleujarà del dolor.

Hi ha cremes que contenen capsaicina per a aplicar-les en ús extern, en el tractament del dolor o afeccions de la pell, com la psoriasi, l’herpes, etc. si bé produeixen algunes vegades reaccions adverses i es deuen utilitzar amb prudència, evitant especialment el contacte amb els ulls que produeix un intens dolor.

Com aprofitar les propietats del pebrot

Una manera millor d’aconseguir els seus efectes és menjant aquests aliments en les nostres menjades.

Els pebrots coents s’han utilitzat i se segueixen utilitzant àmpliament com a remeis naturals.

S’empren en casos de congestió bronquial, com a expectorants per a alliberar els pulmons de mucositats, artritis, etc.

Pebrots per al tractament del càncer

Estudis recents duts a terme als Estats Units van demostrar, en un estudi dut a terme sobre ratolins malalts de càncer de pròstata, que dosis elevades de capsaïcina van reduir el desenvolupament de les cèl·lules canceroses.

Segons Hiley, un portaveu de l’Organització per al Càncer de Pròstata al Regne Unit, aquesta substància podria ser incorporada a nous medicaments per al tractament del càncer en un futur pròxim.

No obstant això, el mateix portaveu, va advertir que l’estudi es troba en la fase inicial i que no s’ha d’abusar del consum de pebrots picants o xilis, que segons alguns investigadors, és el responsable de l’elevat nombre de càncers d’estómac a l’Índia i Mèxic.

Foto de pebrots confitats en vinagre i aromatitzats amb farigola

Últims avenços científics sobre les propietats analgèsiques del pebrot picant

Els últims estudis científics, realitzats en ratolins, han demostrat que l’ús intern del anestèsic local QX-314, un derivat de lidocaïna, barrejat amb capsaïcina, el principi actiu del pebre picant o Xile, aconsegueix eliminar la sensació de dolor sense paralitzar els membres afectats o el cos en general.

Fins ara l’ús extern de la capsaïcina ja s’utilitzava en medicina per alleujar el dolor. No obstant això, els investigadors van ser mes lluny i van estudiar els efectes que aquest producte podria produir quan s’utilitzava internament. Per a això, van proporcionar una injecció al nervi ciàtic d’uns ratolins amb la barreja de QX-314 i capsaïcina. Els rosegadors van seguir movent-se sense adonar-se del dolor.

Segons l’estudi, la capsaïcina, aconsegueix obrir un pas, a la paret de les cèl·lules nervioses receptores del dolor per on pot penetrar la lidocaïna. L’avantatge amb la resta d’anestèsics actuals és que aquesta combinació sembla no afectar a la resta de neurones que es mantenen actives.

Aquest descobriment pot ser molt important si es pot aplicar a les persones atès que permetria eliminar el dolor sense que els membres afectats s’adormissin o el cervell es veiés afectat pels efectes secundaris dels analgèsics actuals (adormiment, sopor, falta d’atenció, descoordinació, etc.).

D’altra banda, la seva aplicació en cirurgia encara seria més gran en possibilitar les intervencions quirúrgiques sense la pèrdua de consciència que es produeix amb els anestèsics totals actuals o les paràlisis temporals que es donen quan s’aplica anestèsia local.

A la pràctica això podria suposar, per exemple, que podríem anar al dentista sense sortir amb mitja boca paralitzada, que no hauríem de patir els efectes tan desagradables després de rebre anestèsia en una operació o que les dones podrien donar a llum amb l’aplicació d’una epidural sense tenir la part inferior paralitzada.

Composició del pebrot

Informació relacionada:

Obesitat

Betacarotens

Família de las solanàcies

Aliments i depressió

Més informació sobre plantes.

Escrit per Elisenda Carballido Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.

27 Agost, 2024