Continguts
LES PAPAIES
Descripció botànica de les papaies
Les papaies són els fruits dels papaier, uns arbres que assoleixen fins a 9 m d’alçada quan són cultivats, però que no solen passar els 2 en estat salvatge. Presenten troncs buits en la part interior, verds o púrpura fosc, sense branques excepte unes quantes que neixen en la part superior el que fa recordar a les palmeres. La planta, quan es trenca, desprèn làtex. Les fulles són palmaticompostes, alternes de fins a 80 cm de longitud dels quals quasi mig metre el constitueix el pecíol. De les axil·les de les fulles pengen els fruits, que formen raïms molt densos. Cada fruit pot arribar als 70 cm de longitud i fins als nou quilos de pes, encara que el més normal en els mercats de països no productors és trobar-nos amb peces entre quasi mig quilo i un quilo. Són plantes de la família de les Caricàcies de la qual existeixen més de 70 espècies.
Els fruits són baies amb una carn molt gustosa en l’interior de les quals es troben les llavors negres rodejades d’una capa gelatinosa. La seva forma sol ser semblant al meló francès, d’on li ve el nom familiar anglès de “tree melon” – meló d’arbre – encara que també hi ha varietats que recorden a les bananes o a les peres. A Amèrica llatina a l’arbre se’l coneix també com a arbre del meló i a les papaia com a meló zapote, meló del tròpic o lletosa. En general tenen un gust dolç que pot variar d’unes espècies a altres amb un toc de sabor a mesc.
En estat salvatge és una planta dioica, és a dir que hi ha arbres masculins i arbres femenins, no obstant en les espècies cultivades s’han aconseguit arbres hermafrodites. Els arbres mascles produeixen flors grogues tubulars de fins a 10 cm en panícules llargament pedunculades de fins a 50 cm de longitud, mentre que les flors dels arbres femenins són molt suculentes i a penes tenen peduncle, podent créixer solitàries en les axil·les de les fulles.
D’altra banda són uns arbres molt curiosos que poden canviar de gènere ràpidament. Aquests canvis poden respondre tant a factors estacionals com a actuacions humanes. Així, per exemple, les branques nascudes d’exemplars que eren mascles els troncs dels quals van ser tallats per dalt poden produir flors femenines després de rebrotar. Les temperatures molt elevades d’estiu poden fer néixer flors. Hi ha certes varietats que produeixen al llarg de l’any flors de diferents sexes sobre el mateix peu.
On creixen les papaies?
Són arbres que creixen en llocs càlids on no es produeixen gelades. Temperatures de 0ºC durant un breu període de temps espatllen els arbres ràpidament. Temperatures relativament baixes fan perdre la qualitat dels fruits. Fora del seu lloc d’origen s’han de cultivar en hivernacles sobre sòls rics, sempre que tinguin un bon drenatge. Necessiten regs abundants i molt de sol, atès que, encara que puguin produir fruits a l’ombra, aquests no seran dolços si la planta no rep la llum solar directament. Es reprodueixen generalment a partir de les llavors que tenen un creixement molt ràpid ja que poden donar fruits abans del primer any. La seva vida vegetativa se situa sobre els 5 o 6 anys.
- És una fruita molt apreciada en tota Sudamerica on se la coneix també amb els noms de papaw, fruita bomba i, fonamentalment, lletosa.
Les papaies van ser exportades a tota Sud-Amèrica pels colonitzadors espanyols i portuguesos en el segle XVI. Van ser els primers els que mencionen l’existència d’aquesta fruita per primera vegada en texts escrits. Avui en dia es troben esteses en tots els països tropicals i subtropicals.
Classes de papaies
D’entre totes les espècies la més comuna i la que s’exporta a la majoria dels països occidentals és la Papaia lletosa (Carica papaia) amb la polpa de color groc o salmó. Encara que aquesta espècie provingui del sud de Mèxic, es pot produir en els països d’Amèrica del centre i Amèrica del Sud, Àfrica, Florida, l’Índia i Tailàndia. Els principals països que exporten papaia a Europa són Brasil, Costa Rica, Estats Units (L’illa d’Hawaii) i Tailàndia. Altres països productors són l’Índia, Xina, Perú, Moçambic. La varietat més venuda s’anomena Solo amb una carn molt dolça. (El nom de Solo fa referència a la idea que una fruita d’aquest tipus ha de menjar-se com a porció única per a cada comensal). Li segueix la varietat Badia, el sabor de la qual és més àcid.
D’acord a la seva mida i a la seva forma es classifiquen en dos tipus:
- Tipus hawaià: Són les més que més s’exporten i consumeixen en tot el món. Tenen la forma de pera i un pes aproximat de mig quilo. Els seus fruits tenen la carn clarament groga quan estan madures. Creixen d’arbres de baix port molt fàcils de cultivar. Presenten llavors petites.
- Tipus mexicà: són mes grans i de forma més allargada, arribant a pesar més de quatre quilos i fins quasi 40 cm de longitud. La carn, a més de groga, pot també ser rosa o taronja. El seu sabor no és tan dolç com el tipus hawaià.
A més de la papaia lletosa, altres espècies de papaia són:
- Papaia de muntanya (Carica pubescens) Creix en les zones tropicals de muntanya i és més petita que l’anterior.
- Papaia silvestre (Carica goudiotana) S’adapta a climes no tan càlids. Les seves llavors grogues són tòxiques.
- Babac (Carica pentagona) Té forma de cogombre. S’ha aconseguit adaptar el seu cultiu en zones no tropicals europees. Manca de llavors i es pot menjar fins a la pell.
- Chambur (Carica estipulata) Molt abundant en forma silvestre en l’equador, encara que es pot cultivar fàcilment en climes humits on no doni molt el sol a partir d’esqueixos.
- Higicho (Carica chrysophyla)
- Mite (Carica candidans) Un tipus de papaia que es cria silvestre en l’estepa peruana.
- Figuera de muntanya: (Carica quercifolia) S’assembla a la figuera per la forma de les seves fulles. Els fruits posseeixen qualitat inferior a la papaia.
Les papaies millors són les que maduren en l’arbre ja que tenen major contingut en sucres i, sobretot, en aromes. No obstant, és un fruit que no aguanta molt de temps una vegada s’ha tallat de l’arbre i està madur. Per aquesta raó es recullen verdes quan han d’exportar-se i maduren després. Les espècies que estan verds i no han acabat de créixer es poden cuinar com si fossin carabassons.
Tractant-se de plantes tropicals, produeixen fruits al llarg de tot l’any, per la qual cosa podem disposar d’elles quan ens vingui de gust. A poc a poc, aquesta fruita s’ha deixat de considerar com una fruita exòtica i es pot veure amb més freqüència en els mercats, en qualsevol temporada si bé la seva època de major producció és a principis de l’estiu i a la tardor.
Altres espècies que no s’utilitzen tan freqüentment són:
Carica candamarcensis
Carica cauliflora
Carica cestriflora
Carica chiriquensis
Carica chrysophylla
Carica citriformis
Carica cundimarcensis
Carica glandulosa
Carica gracilis
Carica microcarpa
Carica monoica
Carica omnilingua
Carica parviflora
Carica peltata
Carica platanifolia
Carica posopora
Carica stipulata
Carica triloba
Carica tunariensis
Més informació sobre la papaia
19 Desembre, 2023
