Propietats de la llima o llimona dolça

PROPIETATS MEDICINALS DE LA LLIMA

¿Quines propietats té la llima?

La llima, o també anomenada llimona dolça, com altres cítrics, presenta un suc amb un alt contingut de vitamina C, calci, potassi i olis essencials.

Té propietats antiescorbútiques, desintoxicants, diürètiques, expectorants i antisèptiques: evita el cansament, les molèsties reumàtiques i la propensió a refredats i infeccions. Les fulles i la pell del fruit contenen olis essencials amb efectes sedants i antiespasmòdics.

Entre les seves principals propietats medicinals tenim:

REMEIS AMB LLIMA PER VIA INTERNA

• Obesitat: Els cítrics en general, com ara la llima, se solen associar sempre al tractament de l’obesitat. Aquestes indicacions es deuen a les propietats diürètiques i antioxidants, que afavoreixen l’eliminació de greixos, desintoxiquen i ajuden a mantenir la salut del sistema cardiovascular i reduir el colesterol.

Aquestes fruites no poden faltar en dietes d’aprimament i quan fem dietes depuratives. (Prendre suc de llima 2 vegades al dia). Per les seves propietats diürètiques, la llima és adequada per a l’artritis, la gota i el reuma.

• Tranquil·litzant: Es considera que la llima equilibra el sistema nerviós, ja que en els seus olis es troben essències amb efectes calmants. Les fulles en infusió s’utilitzen per a l’estómac regirat i els recargolaments d’origen nerviós, per a l’ansietat i l’insomni.

A Malàisia, es pren la llima en conserva amb vinagre per alleujar el mal de cap (Infusió d’una culleradeta de fulles seques tres vegades al dia; o infusió de l’escorça de la llima).

• Sistema cardiovascular: La vitamina C, juntament amb els flavonoides de la llima, col·laboren en el manteniment de les artèries en aconseguir millorar-ne l’elasticitat i evitar els vessaments que es produeixen a les venes i capil·lars.

Menjar llimes o beure’n suc ajuda a prevenir i tractar la hipertensió, controla l’aparició d’hemorroides o varius i evita la formació habitual de blaus, o de petites hemorràgies nasals o les genives sagnants.

• Colesterol: La vitamina C ajuda a reduir el colesterol i prevé la mala circulació per les propietats antioxidants. (Beure suc de llima un parell de vegades al dia. Es pot barrejar amb altres sucs de fruites. Introduir en l’alimentació algun tros de llima en un got d’aigua per donar-li un valor refrescant i poder gaudir de les seves propietats medicinals).
• Antibiòtic natural: La llima conté almenys 10 components antisèptics. Juntament amb les propietats de la vitamina C per prevenir refredats, grips i infeccions, aquesta fruita és molt adequada per ajudar a combatre les malalties d’hivern. Com a remei preventiu, es pot prendre suc de llima 1 o 2 cops al dia durant els canvis d’estació.
• Estomacal: La medicina tradicional li atribueix a la llima propietats per protegir l’estómac. El limonè que conté estimula la producció de moc a l’estómac i té efectes antiinflamatoris contra la gastritis. Les aromes de la llima (olis essencials) estimulen la gana i augmenten la producció de saliva. Així doncs, per una banda, la llima desperta la gana en cas d’inapetència i, per altra banda, ajuda a millorar la digestió.

Es recomana prendre llima a l’alimentació quan es tendeix a tenir digestions lentes o acidesa d’estómac. (Beure suc de llima un parell de vegades al dia. Infusió d’una culleradeta de fulles seques o un tros de llima amb escorça, 3 vegades al dia. Introduir en l’alimentació algun tros de llima en un got d’aigua per donar-li un valor refrescant i poder gaudir de les propietats medicinals).

Pel seu contingut en àcid cítric, encara que no és tan alt en la llima com en altres cítrics, pot irritar estómacs delicats, per la qual cosa si es pren en suc, convé fer-ho diluït, en infusió i sempre amb l’estómac ple.

• Malalties respiratòries: Les llimes són riques en limonè, que posseeix propietats antitussives, antiinflamatòries i antibacterianes. Aquestes propietats les fan molt adequada per tractar afeccions respiratòries:
  • Bronquitis: Els olis essencials de la llima desinflamen els bronquis, relaxen la musculatura toràcica i ajuden a alleujar els atacs de tos (Infusió d’una culleradeta de fulles seques o un tros de llima amb escorça, 3 vegades al dia. Combinar amb plantes per alleujar el mal de coll produït per la tos, com plantatge, malva o malví).
  • Asma: La vitamina C posseeix propietats antihistamíniques adequades per tractar les al·lèrgies, atacs d’asma, i altres símptomes d’al·lèrgia com esternuts i mucositats. L’oli essencial (limonè) té propietats antiasmàtiques (Infusió d’una culleradeta de fulles seques o un tros de llima amb escorça, 3 cops al dia. Prendre suc de llima 2-3 cops al dia).
• Càncer: Cada cop hi ha més estudis que destaquen les propietats anticancerígenes dels olis essencials. Entre els que té la llima, el limonè, ha demostrat un paper protector davant del càncer de mama, fetge, pulmó, càncer d’estómac i càncer de pell.
• Cura de la pell, ossos i articulacions: La vitamina C intervé en la formació del teixit ossi, cosa que afavoreix una major salut dels ossos i prevé l’osteoporosi en permetre que l’organisme absorbeixi més calci.

És important per a la cura de la pell, que els antioxidants siguin aportats per l’alimentació, ja que les màscares i cremes per a la pell no poden penetrar a les capes més internes de la dermis, que és on es troba el col·lagen.

Prendre aliments rics en vitamina C protegeix el col·lagen, cosa que resulta en una pell més brillant, amb menys arrugues i flacciditat, d’aspecte més jove.

Les persones amb artritis i reuma es poden beneficiar de les propietats diürètiques i desintoxicants de la llima, a més que aquesta fruita els aportarà la vitamina C necessària perquè l’organisme pugui mantenir les articulacions en bon estat.

La llima també resulta adequada en la dieta per als lligaments, ja que la vitamina C ajuda a fabricar i mantenir els teixits i articulacions del cos.

Més informació sobre plantes.

PREPARATS AMB LLIMA EN ÚS EXTERN

Les propietats de la llima per a ús extern se centren en la seva riquesa en vitamina C, amb propietats blanquejants, i el seu contingut en olis essencials amb propietats antisèptiques:

• Halitosi, gingivitis i càries: Per les seves propietats antibacterianes i astringents és adequada per eliminar el mal alè i protegir la boca contra les infeccions que produeixen inflamació de les genives. De la mateixa manera resulta útil en el tractament de les nafres de la boca (Glopeig amb el suc)
• Pell: El suc de llima combat les impureses de la pell, constituint un dels millors astringents. Un parell d’aplicacions diaris sobre els grans, barbs, crostes, taques de la pell, estries de l’embaràs, etc. ajuda a fer-les desaparèixer. (A més del suc, podem utilitzar l’essència diluïda en aigua per a la mateixa finalitat)
• Hemorràgies pel nas: Les propietats astringents del suc de llima poden ajudar a aturar les hemorràgies nasals.
• Picor: El suc o suc de llima o llimona dolça constitueix un bon remei per alleujar els picors al cos que presenten aquelles persones el fetge de les quals es troba malalt. Realitzar friccions sobre la pell amb suc de llima.
• Dolor de peus: Una bona manera de relaxar els peus cansats i inflats és fer massatges amb una bona crema de peus on s’hagi dissolt un rajolí de suc de llimona dolça o llima.
• Taques grogues de tabac: Molt adequat per netejar les taques grogues de la nicotina del tabac a les ungles (Exprimir una llima, afegir unes gotes de suc en una tasseta amb sucre en pols. Refregar bé les ungles amb aquesta barreja) Molt adequat per donar consistència a les ungles quan aquestes són fràgils o trencadisses (Barrejar suc de llima amb iode al 50% i mullar les ungles diverses vegades cada dia fins que s’hagin enfortit)

Contraindicacions de la llima

No es recomana prendre llima massa sovint a dones embarassades, ja que conté bisabolè. Les plantes riques en aquest component tenen efectes abortius.

Més informació sobre altres fruits.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

27 Agost, 2024