MENJAR FRUITS A L’HIVERN
Encara que amb les modernes tècniques de fructicultura puguem disposar de fruits al llarg de tot l’any, és convenient menjar els propis de la temporada. En primer lloc, aquests solen ser més barats que aquells que procedeixen de cultius molt especialitzats. En segon lloc, si mengem els fruits ben madurs de l’estació, tindrem una aportació de vitamines i minerals majors que si comprem aquells que han sigut guardats verds en les cambres frigorífiques i han tingut una maduració artificial, per la qual cosa les seves característiques alimentàries són inferiors. A més el sabor i l’olor dels aliments collits al punt de l’arbre presenten característiques superiors.
Seguir els ritmes estacionals de la vegetació és el millor consell per a aprofitar els seus beneficis. La mare naturalesa és sàvia i proveeix els aliments més adequats en cada època de l’any. Així, a l’estiu, apareixen les síndries, amb el seu refrescant suc i la seva enorme provisió d’aigua, per a compensar les perdudes produïdes per la calor. Poc apeteix a l’hivern un tall d’aquest fruit ben fred. Sens dubte, llavors unes bones castanyes calentes ens vindrien més de gust. Efectivament el fred es pot combatre millor amb un bon grapat de figues seques, molt adequats durant aquesta època. Ho saben les esquirols que mengen grans quantitats de nous i llavors o els ocells que persegueixen els fruits del grèvol molt rics en sucres i extremadament tòxics per als humans. Encara que pocs són realment els fruits que es produeixen durant l’hivern, podem comptar amb alguns que, nascuts durant l’estiu o tardor, conserven tot el seu potencial durant l’hivern, per tractar-se de fruits secs adequadament protegits per les seves corfes, com les avellanes nous o castanyes, o per estar deshidratats com les figues seques o les orellanes. Alguns són importats d’altres latituds més càlides on regna una bonança permanent, o són produïts en la calidesa permanent dels hivernacles, com els mangos, plàtans i la resta de fruites d’origen tropical. Altres, menys abundants, tenen la seva plenitud durant aquesta estació, com les taronges, llimes i la resta de cítrics. Triem uns o altres, no hi ha raó per a privar-se durant aquests dies de fred dels avantatges que ells ens ofereixen. En l’article present els proposem quatre propostes interessants. Esperem que les gaudeixin.
Apetitosos cítrics
Taronges, mandarines, pomelos, llimones es troben ara en plena forma. Totes elles són fruites molt recomanables pel seu alt contingut en Vitamina C, tan important per a les nostres defenses, així com per al manteniment dels ossos, de les dents o dels capil·lars. Un bon got diari de suc de taronja amb un poc de llima o pomelo ens ajudarà a defendre’ns contra el refredat i evitarà que les nostres ferides s’infectin.
 Detall de diferents tipus de cítrics,els fruits d’hivern per excel·lència. En els perfils del dibuix el nom de cada un d’ells: taronja (1), llimona (2), pomelo (3) i mandarina (4) |
La seva riquesa en sucres, especialment en fructosa, els fa fàcilment assimilables per l’organisme, per la qual cosa poden ser menjats pels diabètics.
A més d’aquestes propietats, tots ells constitueixen els millors antioxidants pel que, menjant aquests fruits, depurarem agradablement el nostre organisme. A l’afavorir l’absorció del ferro, es converteixen en magnífiques ajudes per a impedir l’aparició de l’anèmia. No hem d’oblidar, no obstant, que la vitamina C s’oxida ràpidament en contacte amb l’aire, per la qual cosa hauríem de beure els seus sucs acabats d’esprémer o pelar-los en el moment que vulguem menjar-los.
Les taronges procedeixen probablement de les zones asiàtiques de l’Índia, Birmània i Malàisia, des d’on van ser portades al nord d’Àfrica i, des d’aquí, van ser introduïdes a Europa durant l’Edat Mitjana. No van arribar al Nou Món fins després del descobriment pels colonitzadors espanyols. Les taronges amargues no es mengen directament sinó que s’utilitzen per a confeccionar melmelades i constitueixen l’aromatitzant del licor curaçao
Informació relacionada:
Propietats medicinals del taronger
Propietats medicinals del llimoner
Exòtics codonys
Encara que la tardor sigui l’època millor per a la recol·lecció dels codonys, podem disposar d’aquesta fruita fins ben entrat el mes de gener. Considerats com el símbol de la fertilitat a Grècia, on a les núvies se’ls hi oferia un d’aquests fruits en el dia de la seva boda, els codonys destaquen de seguida per la seva fragància, que ha estat utilitzada com a desodorant, per a donar perfum a moltes alcoves.
 Detall d’un codony al damunt de l’arbre. |
No podem dir que resulten molt agradables al gust quan es mengen frescos, donada la seva aspror, però són molt útils per a formar compotes, o gelees i sobretot l’exquisida carn de codony, entre les que destaca el famós “codonyat” valencià. Totes aquestes preparacions van acompanyades de sucre, per la qual cosa resulten molt calòriques i s’han de tenir en compte amb règims aprimadors o si se sofreix obesitat. D’altra banda, resulten molt astringents, per la qual cosa ens seran útils per a detenir la diarrea, encara que han d’evitar-ho aquells que sofreixin de restrenyiment. Són també molt rics en vitamina C i en pectina, que és suavitzant de l’estómac, resultant molt adequat per a combatre la gastritis. Si volem, podem bullir les llavors amb aigua fins a aconseguir una gelatina amb propietats astringents per a cuitar la pell, tractar el mal d’angines o la inflamació dels ulls.
Els codonyers van ser cultivats per primera vegada en la regió caucàsica situada al costat de les proximitats del Mar Caspi i el Mar Negre. Apareix per primera vegada documentat l’any 600 aC i pareix que va ser cultivat amb anterioritat a les pomes entre el 200 i 100 aC.
Informació relacionada: Propietats medicinals del codonyer / Codonyer japonès
Més informació sobre fruits
27 Agost, 2024
