Propietats de l’endivia

Característiques de l’endívia

Endívies, bàlsam per als intestins

L’endívia és la varietat cultivada de l’endívia de Brussel·les (Cichorium endivia), planta molt relacionada amb la xicoira amarga (Cichorium intybus).

Totes elles de la família de les compostes. A diferència de les espècie silvestre que pot cultivar-se a l’aire lliure, l’endívia que es ven per al consum es cultiva per mitjà d’una tècnica de forçat (mètode Witloof) perquè no li doni la llum a les fulles i adquireixin l’aspecte tendre i blanquinós que les caracteritza. El que es destina al consum són els brots de les fulles tendres que creixen en el segon any del seu cicle vital.

Les endívies són un bon recurs per completar les nostres amanides especialment a l’estiu, donat que ens aporten molta aigua i molt poques calories.

L’espècie silvestre d’endívia resulta molt amarga al gust i presenta fulles arrissades de color verd fosc per la presència de clorofil·la en els fulles. Utilitzant tècniques artificials de cultiu, s’aconsegueix una varietat que, al no donar-li la llum i no posseir clorofil·la, resulta de color blanc amb fulles llises i, al mateix temps, s’aconsegueix atenuar el gust tan amarg de l’espècie silvestre, la qual cosa la fa més agradable al gust, conservant una certa amargor de la planta silvestre, la qual cosa li dóna aquest toc tan especial.

L’endívia, igual que la xicoira, és molt rica en fibra pel que resulta extremadament útil per a regular el trànsit intestinal, evitant l’acumulació d’excrements en l’intestí el que, d’una banda, evita el problema del restrenyiment i, d’altra banda, ajuda a evacuar de l’intestí aquelles substàncies tòxiques, especialment metalls pesats, que serien nocives per a l’organisme i podrien produir malalties per acumulació d’aquests en la sang, entre ells els càncers, com el de còlon.

Aquesta verdura constitueix un bàlsam per a l’aparell digestiu. Per la seva riquesa en mucílags, protegeix la mucosa intestinal, prevenint inflamacions i evitant l’aparició de certes anomalies gàstriques com a gasos (meteorisme) acidesa d’estómac, etc. Una bona ensalada d’aquest aliment com a entrada pot constituir un bon recurs perquè els àpats ens sentin bé.

Molt baixa en calories, amb quasi un 94% de contingut en aigua i amb propietats diürètiques, resulta molt adequada en les dietes d’aprimament ja que afavoreix l’eliminació de líquids corporals incrementant el flux de l’orina i ens a perdre pes.

Igual que la varietat silvestre, millora la circulació al fluidificar la sang i permetre que aquesta circuli millor, ajudant a eliminar les concentracions de greix que puguin haver-hi en ella, per la qual cosa ens ajuda a disminuir el colesterol i prevé l’arteriosclerosi, dos alteracions metabòliques que podrien causar danys vasculars tan importants com els infarts o els vessaments cerebrals.

Per la particularitat del seu cultiu, podem dir que aquesta planta posseeix molt poca vitamina C, que un vegetal només pot sintetitzar amb la presència de la llum, encara que si que té minerals interessants, principalment calci i magnesi i prou rica en provitamina a (Betacarotens), la qual cosa li atorga propietats antioxidants i anticanceroses Per tot això no hem de desdenyar aquesta verdura de la nostra alimentació.

Per les seves propietats beneficioses per a l’aparell digestiu i circulatori, així com pel seu sabor peculiar, és un aliment que hauria de figurar en les nostres menjades de tant en tant. La millor manera de menjar-la és crua en amanides, especialment quan s’acompanya de la salsa adequada com, per exemple, la de iogurt o la de formatge.

Recepta d’endívies:

Composició de l’endívia:

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

8 Març, 2021