Propietats dels cogombres

El cogombre com a ajuda per aprimar

Característiques dels cogombres

Els cogombres (Cucumis sp) són plantes de la família de les cucurbitàcies, a qui pertanyen fruites tan conegudes i utilitzades com els melons o les carbasses. Són originaris de l’Índia i ja van ser utilitzats abundantment, junt amb els melons, per l’antiga cultura egípcia. Posteriorment, els grecs i els romans també els van consumir habitualment. La seva vàlua en l’antiguitat era tan gran que els Israelites en el desterrament es queixaven a Moisès d’haver perdut els luxes d’Egipte que, segons ells, eren els cogombres i els melons. Avui en dia apareixen com a plantes cultivades en climes càlids en molts països del món. Hi ha diferents espècies, algunes més grans utilitzats per a menjar frescos en ensalades (Cucumis sativus); altres més petits, com l’espècie índia Cucumis anguria, que s’utilitza com a espècie per a posar en vinagre. Alguns tenen un ús més exclusiu, com el Cucumis myriocarpus, espècie Sud-Àfrica, amb potents propietats vomitives o l’espècie Aràbiga Cucumis prophetarum que constitueix un fort purgant. A més d’aquestes propietats, per la seva riquesa en aromes són utilitzats per la indústria de perfumeria per a donar aroma a certs productes.

Els fruits del cogombre de taula (Cucumis sativus) són especialment recomanables per a aquells que desitgen rebaixar pes. Estan formats en un 95% d’aigua i un escàs valor calòric, que no arriba a les 20 calories per cada 100 gr., el que els fa extremadament lleugers i adequats per a combatre l’obesitat. Una dieta de cogombres a la primavera serà una cosa molt adequada per a les persones que vulguin perdre pes o que sofreixin d’acumulacions seroses en les extremitats – edemes -, al mateix temps que ajudaran a desintoxicar l’organisme, depurant la sang a l’eliminar l’àcid úric, expulsant de l’organisme l’excés d’aigua i, per les seves propietats laxants, netejant l’intestí de residus fecals.

Constitueix un bon reparador de la mucosa intestinal, per la qual cosa el seu consum és molt adequat per a aquelles persones que vulguin reforçar l’estómac, encara que cal tenir precaució de mastegar molt bé, ja que, sent una fruita molt rica en cel·lulosa, pot resultar indigesta si és menja ràpida i poc mastegada. Igualment no resulta molt recomanable en persones amb estómac delicat o en aquelles que tinguin tendència a sofrir diarrea. Tampoc han abusar del seu consum les persones majors o aquelles que tinguin tendència a sofrir gasos. Excepte en estos casos, en general, constitueix un aliment molt adequat per a protegir l’estómac i netejar els intestins al regular la flora intestinal per acció un component denominat erepsina.

El cogombre com a cura de la pell

El cogombre, per la seva riquesa en aigua, vitamina E i olis naturals, constitueix un dels millors remeis per a la cura externa de la pell. Aplicat externament sobre aquesta, aporta tot els seus olis i aigua per a suavitzar i rehidratar aquest òrgan tornant-li tota la frescor i textura que va perdent com a conseqüència de les agressions ambientals o de la pròpia degradació natural de l’organisme per l’acció dels radicals lliures. Així doncs, resulta molt adequada per a pells que han sofert les conseqüències una exposició prolongada al sol. Una bona manera de realitzar una crema suavitzant després una forta exposició solar consisteix a triturar un parell de cogombres amb una batedora i estendre la polpa triturada en forma de crema sobre la pell enrogida durant mitja hora o tres quarts hora. Aquest mateix tractament resulta molt adequat per a alleujar pells que sofreixen dermatitis o cremades no solars. L’aplicació d’aquesta pasta sobre els rostres juvenil afectada de acne milloren el seu l’aspecte i redueixen el nom de grans.

Dins d’aquestes propietats emol·lients de la pell, calç mencionar les propietats cosmètiques que aquesta fruita pot aportar a la pell millorant el seu aspecte i rejovenint-lo. La seva aplicació externa redueix les arrugues millor que la majoria de les mes cares cremes del mercat. Una preparació cosmètica molt adequada que serveix per a treure les arrugues i que, segons John Heinerman en la seva “Enciclopèdia de Fruites vegetals i herbes” ja utilitzava Cleòpatra, és la següent:

Una altra de les aplicacions molt interessants del cogombre és la seva capacitat per a relaxar els ulls cansats, humitejar-los i alleujar-los de l’enrogiment. L’aplicació d’un parell de rodanxes acabades de tallar sobre les parpelles, resulta un bon col·liri natural i una bona solució antiedematosa per a rebaixar la inflors després d’una jornada de molt de treball o d’una llarga nit de festa.

Un altre dels usos tradicionals d’aquest fruit és la seva capacitat per a expulsar els cucs intestinals i les tènies. Es realitzava en forma de purgues amb les llavors picades i barrejades amb sucre que es prenen en dejú.

Composició del cogombre

Més informació sobre plantes

Escrit per Elisenda Carballido Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.

5 Març, 2021