Característiques de l’arròs

Característiques de l’arrós

L’arròs (Oryza sativa) és una gramínia molt famosa per les seves llavors. El gra d’arròs constitueix el segon aliment més utilitzat del món després del blat i el primer a Àsia. Nacions tan habitades com la Xina o l’Índia basen fonamentalment la seva alimentació en aquest aliment. Podem dir que quasi la meitat de la població mundial depèn d’aquest cereal.

L’arròs és una planta de la família del blat o de l’avena que pot arribar a abastar fins a 1,8 m d’alçada. Igual que elles, presenta una tija en forma de canya buida per dins, excepte en els nusos Presenta fulles lanceolades acabades en punta i amb nervació paral·lela. El més significatiu són les espigues, formades per una panícula penjant on es troben les llavors o grans d’arròs, que són en realitat cariòpsides amb un contingut molt elevat de midó en l’endosperm, (gra blanc) rodejat per una coberta dura de color marró clar, que és el que es coneix com segó d’arròs, exteriorment protegida per una coberta més clara i papiràcia.

L’origen de l’arròs es situa a Àsia. S’han trobat proves del seu cultiu fa 7000 anys en Xina, uns 4000 anys a l’Índia i uns 500 anys més tard a Indonèsia. De fet, es va començar a cultivar en les zones tropicals d’Àsia i, a partir d’allí, va aconseguir anar adaptant-se a altres llocs. No se sap exactament com es va introduir a Europa encara que es pensa que els aventurers que comerciaven amb Orient el van introduir en l’Europa oriental sobre l’any 800 aC. Es suposa que els musulmans el van introduir a Espanya amb la seva invasió i que, a partir d’aquí, es va estendre a Itàlia i França.

Hi ha moltes varietats d’arròs però la majoria d’elles procedeixen de dos espècies salvatges. La principal és l’espècie Oriza sativa, que és l’espècie asiàtica i d’on procedeixen la majoria de varietats de tot el món. Una altra espècie és l’Oriza glaberrima, procedent del delta del Níger a Àfrica. Esta última es troba molt més restringida ja que el seu àmbit abasta des de la seva zona d’origen fins al Senegal.

L’arròs es produeix encara en moltíssima més proporció a Àsia. L’any 1997 es van produir uns 558 milions de tones en tot el món dels quals 510 milions es van produir a Àsia. El principal país del món és Xina que produeix més del 30% de la població mundial. Entre aquest país i l’Índia produeixen el 50% de tot l’arròs mundial. Classificats per orde de major producció, tindríem els següents països en cada continent:

Principals països productors d’arròs del món

Àsia: Xina, Índia, Indonèsia, Bangla Desh, Vietnam, Tailàndia, Birmània i Japó (Els principals països productors del món)
Europa: Itàlia, Espanya, Rússia, Grècia i Portugal.
Amèrica: Estats Units, Brasil, Colòmbia, Perú i Argentina
Àfrica: Egipte, Nigèria, Madagascar i Costa de Marfil.

El seu èxit com a primera planta alimentària d’Àsia es deu al fet que l’arròs és una espècie molt més productiva que altres cereals. D’una banda permet realitzar diverses collites cada temporada, d’altra banda la productivitat per hectàrea cultivada és superior. Això va fer que les cultures orientals triaren a l’arròs per damunt del blat, l’ordi o el mill, cereals que ells també coneixien i haguessin pogut explotar.

Més informació sobre l’arròs