Propietats de l’api

API, UN BON DIGESTIU

Característiques de l’api

Què és l’api?

L’api (Apium graveolens) és una planta de la família de les família de les umbel·líferes, a la que pertanyen plantes tan conegudes com el julivert o el fonoll. Natural d’Europa i extrem Orient, apareix com a planta silvestre en molts llocs humits i pantanosos. Com a hortalissa es troba cultivada en molts llocs del món. Hi ha referències de la seva utilització com a planta medicinal en la Xina i en les cultures grega i romana.

La planta silvestre s’assembla prou al julivert. Igual que aquest, les fulles són compostes, molt dividides i molt aromàtiques. Les flors apareixen en umbel·les i són blanc- verdoses. Les llavors es caracteritzen per posseir 5 costelletes que la recorren al llarg. L’api cultivat presenta fulles molt més amples i amb folíols menys dividits.

L’api, un aliment molt lleuger

Pel seu percentatge en aigua – aconsegueix quasi un 95 % – l’api es presenta com un dels vegetals més lleugers, especialment indicat per als que vulguin perdre pes. Cada 100 gr. d’aquesta planta només posseeixen 16 calories, per la qual cosa podem dir que es tracta d’un dels vegetals menys calòrics i adequats per a les persones que tinguin problemes d’obesitat. Però el poder de l’api per a eliminar “material sobrant” de l’organisme li ve donat, no sols per la seva poca capacitat calòrica, sinó també per les seves propietats diürètiques. Aquest vegetal és un dels principals diürètics. Aquesta propietat li ve conferida per la seva riquesa en olis essencials, especialment abundants en la llavors -fonamentalment limonè i selinè – i en l’arrel – asparagina, un component que apareix en abundància en l’espàrrec, un altre dels vegetals amb gran capacitat per a alleujar la retenció de líquids-.

Aquests mateixos components, encara que en menys proporció, també apareixen en les fulles. Així doncs, si precisem d’una cura més dràstica, podem optar per realitzar una infusió amb les llavors seques, en una proporció d’1,5 gr. per tassa i beure 2 o 3 tasses al dia. També podem esprémer un parell de tiges i fulles amb la batedora i beure’ns el suc, combinant-lo amb la pastanaga, la llimona o la poma i sempre tenint en compte que la proporció d’aquesta planta, al tenir un sabor tan fort, ha de ser d’una quarta part amb respecte al líquid total. Simplement menjant l’api, en combinació amb altres verdures o hortalisses podem comprovar com expulsem major quantitat d’orina que del normal, de manera que anirem perdent pes.

A més, l’oli essencial té propietats antibacterianes raó per la qual, al mateix temps, que augmentar-nos la micció, ens ajudarà a combatre les infeccions dels ronyons causades per virus o bacteris. Serà molt útil consumir aquesta planta a persones amb sobrecàrrega, però també a malalts reumàtics, els que tinguin gota, els diabètics, pedres de ronyó (càlculs renals), de vesícula o els tinguin tendència a desenrotllar sorra. Fins i tot pot ser molt útil per als malalts de fetge, atès que a l’eliminar toxines descarreguen aquest òrgan que no ha de realitzar tant de treball per a depurar la sang. No obstant, cal evitar la ingestió d’aquest aliment en quantitats elevades i l’administració de tractaments fitoterapèutics en aquelles persones que presenten lesions renals greus o aquells que presenten inflamacions en la bufeta. Igualment, no resulta convenient els preparats amb api durant l’embaràs perquè el seu contingut en apiïna pot produir avortaments.

L’api és ric en potassi

És molt ric en potassi que compensa i equilibra la seva elevada quantitat en sodi. Aquesta riquesa en sals, junt amb la gran quantitat d’olis essencials li atorguen un sabor molt particular que pot resultar un poc de fort per a aquells que no estiguin acostumats al seu consum, però que proporciona un toc molt original quan es combina amb altres vegetals. Aquest sabor tan particular, al costat de les seves propietats estomacals justifiquen que hagi de formar part de les amanides abans de les menjades més copioses. Un bon plat d’api fresc amb una mica de ceba, pebrot vermell i julivert, ens obrirà la gana, ajudarà a realitzar la digestió a l’incrementar els sucs intestinals i expulsarà els gasos sobrants. D’altra banda, tampoc cal oblidar que l’api és un bon regulador intestinal que és capaç d’augmentar els moviments intestinals per a ajudar a aquelles persones que sofreixen de restrenyiment i neutralitzar l’excés de bacteris que és en molts casos el responsable de fermentacions i putrefaccions intestinals.

Sense ser de les hortalisses més generoses en vitamines, posseeix una bona dosi de vitamina B1, B2 i B6 que li atorguen propietats sedants, així com propietats beneficioses per a la vista, el cabell i els ossos. D’igual manera alguns components del seu oli essencial -sedanòlid i sedanona- semblen atribuir-li les mateixes propietats. El seu contingut en vitamina C és relativament baix.

Resulta molt convenient per a l’aparell circulatori. Menjar amb certa freqüència la planta tendra ens ajudarà a rebaixar el colesterol, eliminar l’àcid úric, combatre la hipertensió i evitar l’aparició de malalties cardiovasculars.

A més de resultar un aliment molt convenient, l’api s’ha vingut utilitzant com a planta medicinal des de l’antiguitat. Entre altres podríem mencionar les aplicacions següents:

Fitoteràpia

ÚS INTERN

• Nerviosisme: Té un efecte tranquil·litzant dels nervis (decocció de 30 gr. d’arrel seca per litre d’aigua. Prendre un parell de gots al dia)
• Gota: Per a rebaixar l’àcid úric i impedir l’aparició de la gota es poden realitzar infusions de llavors en proporció d’1,5 gr. per tassa. Prendrem un parell de tasses al dia.
• Arrítmies cardíaques: Per a regularitzar el ritme cardíac es poden prendre uns 30 gr. de pols de llavors, dividits en 3 preses diàries.
• Colesterol: Per a rebaixar el colesterol es pot ingerir suc de la planta fresca.
• Expectorant: S’utilitza per a expulsar les mucositats que s’acumulen en el pit com a conseqüència d’un procés gripal, bronquitis, etc. (decocció de 30 gr. d’arrel seca per litre d’aigua. Prendre un parell de gots al dia.)
• Estomacal: Obre la gana (decocció durant mitja hora de 30 gr. d’arrel per litre d’aigua. Prendre una tassa petita davant de cada una de les menjades principals del dia)
• Sedant- estomacal: Cura el dolor i prevé els espasmes (infusió de 40 gr. d’arrel per litre d’aigua. 2 tasses al dia)

ÚS EXTERN

• Vulnerari: Amb propietats per a curar la ferides i afavorir la seva cicatrització (aplicació en forma de rentada sobre la ferida o nafra Aplicar un cataplasma realitzat amb els fulles tendres sobre la zona afectada)
• Penellons: Una altra de les seves propietats externes és la seva capacitat per a curar els penellons (decocció durant 1 hora d’¼ de quilogram de planta per litre d’aigua. Realitzar banys de peus amb el líquid resultant durant 15 minuts 3 vegades al dia)
• Glopeigs bucals: Molt adequats per a curar les nafres de la boca o problemes de les genives (matxucar la planta seca i realitzar un glopeig bucal)
• Problemes amb la veu: Amb problemes de falta de veu (afonia) es poden realitzar gargarismes amb la decocció de la planta tendra.

Composició de l’api

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

16 Agost, 2024