Plantes antioxidants

Continguts

1 ALIMENTS ANTIOXIDANTS
- 1.1 Què són els antioxidants?
- 1.2 Què fer per a evitar l’aparició dels radicals lliures?

ALIMENTS ANTIOXIDANTS

Què són els antioxidants?

Es denominen antioxidants tots aquells elements que tenen com a funció eliminar del nostre organisme els radicals lliures.

Els radicals lliures es produeixen com resultat de l’oxidació cel·lular. Un nombre limitat i controlat d’aquests elements resulta beneficiós per a l’organisme, pel seu paper en l’organisme dins del sistema immunològic, atès que són capaços d’eliminar microorganismes patògens. Quan el nombre de radicals lliures augmenta i s’inestabilitza produeix resultats negatius.

Així, per exemple, s’ha vist la relació que existeix entre aquestes molècules i certes malalties de caràcter degeneratiu, com a alteracions de l’aparell circulatori, del sistema nerviós i altres malalties molt greus, com el càncer, la SIDA o l’envelliment precoç. Aquests resultats negatius es produeixen perquè els radicals lliures alteren el ADN de les cèl·lules, impedint la renovació cel·lular o alterant el seu normal funcionament.

Què fer per a evitar l’aparició dels radicals lliures?

Per a evitar l’aparició dels radicals lliures hem de tenir en consideració dos factors:

a) Evitar aquells elements externs que augmenten el nombre de radicals lliures. Entre aquests factors desencadenants tenim els següents:

Ingestió de tòxics (drogues, tabac, alcohol, etc.), productes químics (detergents, insecticides, herbicides, sabons industrials, etc.),
Contaminants ambientals (fàbriques, fum dels cotxes, etc.)
Estrès. Una situació d’un estat d’angoixa personal rebaixa les defenses del nostre organisme, afavorint l’augment de radicals lliures i inhibint aquells enzims que podrien neutralitzar-los.
Alimentació animal. Certs aliments d’origen animal, especialment aquells molt rics en greixos monoinsaturats, provoquen l’aparició de radicals lliures, tant més quan els animals que han subministrat aquestes carns havien estat alimentats amb productes adulterats. Una bona manera d’evitar-los és substituir aquestes carns per altres més útils. Elegirem peixos o carns magres, tots elles, per una altra part, molt riques en aminoàcids antioxidants, com la cisteína, o en minerals útils en el mateix sentit com el seleni o el coure.

b) Canviar els hàbits alimentaris: Davant de l’agressió orgànica que suposen els radicals lliures, a més d’evitar factors externs desencadenants, resulta imprescindible adoptar una alimentació rica en productes vegetals, capaços de proporcionar aquelles principis que neutralitzaren els seus efectes perniciosos. Entre els components principals que apareixen en les fruites, verdures o hortalisses amb un valor antioxidant tenim:

Els betacarotens: Precursor de la vitamina A. El betacarotè és un carotenoide. Es tracta d’un pigment vegetal que, una vegada ingerit, es transforma en el fetge i en l’intestí prim en vitamina A. És un component antioxidant que afavoreix la no aparició del càncer, especialment el de pulmó, boca i estómac. També s’ha demostrat que prevé l’aparició de malalties del cor. A més, com es transforma en vitamina A, resulta una manera adequada de beneficiar-se de les propietats d’aquesta vitamina, sense el perill d’intoxicació que pot suposar una sobreingestió de la mateixa. Un excés de betacarotè porta a un estat de hipercarotenodèrmia, que es caracteritza per una coloració grogosa de la pell, que és innòcua i desapareix sense seqüeles quan es deixa d’ingerir aliments rics en betacarotens. Entre tots mencionaríem els següents: la verdolaga (Portulaca oleracea L.), la pastanaga (Daucus carota L.), les espinacs (Spinacia oleracea L.), els créixens (Nasturtium officinale R. BR), la borratja (Borago officinalis L.), l’alfàbrega (Ocimum basilicum L.), la carbassa (Cucurbita pepo L.), el tomàquet (Lycopersicon esculentum MILLER) el coriandre (Coriandrum sativum L.), l’espàrrec (Asparagus officinalis L.), el dent de lleó (Taraxacum officinale Weber) etc.
Vitamina C: A més de les seves propietats antioxidants, és igualment important aquesta vitamina per a l’adequada absorció del ferro, del calci o d’altres aminoàcids. D’igual manera ajuda en la curació de les ferides. La seva deficiència provoca una debilitat general en l’organisme, manifestada en símptomes com a cabell fràgil, genives que sagnen, ferides que no cicatritzen, perduda de la gana etc. Entre les principals aliments rics en aquesta vitamina tenim els pebrots, sent una de les plantes del món que posseeix més quantitat, després de l’atzerola (Malpighia glabra L.) o el roser de ca (Rosa canina). També són molt rics els cítrics (taronges, llimones, aranges, etc.)
Licopè: És un component al qual deuen la seva coloració vermella els tomàquets que són els vegetals que posseeixen més quantitat. Amb propietats semblants als betacarotens de les pastanagues, que té propietats anticancerígenes. El licopè sembla reduir les probabilitats de càncer de pròstata, pulmó, estómac, bufeta, estómac i coll de l’úter. Apareix en els tomàquets frescos, però especialment en els cuinats, atès que la cocció ajuda a alliberar aquests element i facilitar l’absorció per l’organisme.
Vitamina E: Protegeix les membranes cel·lulars de l’oxidació per mitjà de la protecció dels seus àcids grassos. Una falta d’aquesta vitamina produeix canvis degeneratius en les cèl·lules d’alguns teixits com les dels músculs i el cor. La falta d’aquesta vitamina en els animals comporta esterilitat, encara que és més difícil que aquesta deficiència pugui produir-se en els homes. La seva mancança implica a una mala digestió dels greixos. Les verdures i hortalisses de color verd, així com els vegetals rics en oli, són els que posseeixen més quantitat com, per exemple, la verdolaga, els espàrrecs, en l’enciam, els pèsols, les nous, el germen de blat o les llavors del gira-sol, que són les que tenen un contingut més alt dins del món vegetal.
Flavonoides: Són compostos polifenòlics que apareixen en fruites i verdures i en algunes begudes, com el te, la cervesa o el vi. Entre aquests compostos el més important és la quercitina que apareix en molts aliments vegetals com l’all, la ceba, la poma, la col, la pera, l’espinac. Altres flavonoides importants serien la ginesteïna de la soja, la rutina dels cítrics (taronges, llimones, aranges, etc.) o els polifenols del té entre els que destaca l’epigalocatequina gàlata. Es defineixen com a potents antioxidants, a més d’intervenir en una sèrie de processos beneficiosos per a l’organisme com augmentar la memòria, potenciar l’activitat antioxidant de la vitamina C, evitar la formació de coàguls en la sang, incrementar la sexualitat masculina i el sistema immunològic.
Coure: Potencia el sistema immunològic, és necessari per al creixement dels infants. Intervé en la formació de l’hemoglobina de la sang. Una bona font d’aquest mineral el tenim en els fruits secs com les avellanes, en els llegums, o en la soja.
Zinc: A més de les seves propietats antioxidants, intervé en la maduració dels òrgans reproductors a l’augmentar la testosterona, hormona reproductiva masculina pel que comporta el normal creixement d’una persona, evitant el nanisme. Aliments rics en zinc són: l’api, els espàrrecs, les borratges, les figues, les patates, les albergínies, etc.