Continguts
LA COCA I LA COCAÏNA
La coca (Erytrhroxylon Coca Lamarck)
És un arbust que creix espontàniament en els Andes, en Perú i Bolívia, però es cultiva en molts llocs d’Amèrica del Sud (Xile, Argentina, Colòmbia), Àfrica (Camerun) i Àsia (Índia, Indonèsia, etc.). Les fulles d’ aquest arbust, després d’ assecar-les, es masteguen juntament amb calç, amb cendres del cereal guinoa o amb certes arrels de cactus, i d’ aquesta barreja sorgeix els alcaloides d’ aquesta planta, essent el principal la cocaïna.
Aquest alcaloide és un fort excitant, que, a més de produir eufòria, ens permet suportar esforços més grans, ens apaga la set i la fam.
Història de la coca
Les civilitzacions Inques van utilitzar la coca com una substància sagrada per als seus rituals religiosos. La coca ha estat cultivada pels indis a Sud-Amèrica durant molts milers d’anys. Va ser prohibida pels conquistadores espanyols, que la van considerar perniciosa, encara que van fer ús d’ella per a explotar als indígenes, fent que poguessin suportar les dures condicions de treball a què eren sotmesos. En el segle XIX s’expandeix per Europa. En l’actualitat, a pesar de les prohibicions, se segueix utilitzant per la majoria de la població indígena.
Efectes de la masticació de la coca
Hi ha una opinió prohibicionista que manté que, encara que els efectes de mastegar les fulles de la coca no són tan devastadors com aquells que provenen de l’ús del seu derivat, la cocaïna, l’ús continuat de la coca produeix un hàbits d’efectes negatius per a la salut i per a la societat que la consumeix. Aquesta línia de pensament, motivada fonamentalment pel desig d’evitar el cultiu de la planta per a la producció de cocaïna, atribueix a la masticació de la coca els efectes següents:
– Efectes físics: pell esgrogueïda, ulls enfonsats, problemes digestius, envelliment prematur, etc.
– Efectes psicològics: aïllament social.
– Efectes sociològics: abandó i despreocupació.
Enfront d’aquesta opinió, apareix una altra línia de pensament, que exalta valors totalment contraris. Argumenta la falta de propietats additives de la coca, la qual cosa permet al consumidor abandonar el seu ús quan un vulgui i defèn les propietats d’esta planta, que serien fonamentalment les següents:
– Propietats medicinals, especialment digestives i circulatòries, així com gran aportació vitamínica i mineral. Propietats estimulants, que permeten realitzar treballs físics amb major facilitat, així com grans valors nutritius.
– Propietats socialitzadores i identificadores: Socialment constitueix un símbol de germandat i identitat entre les tribus indígenes que la consumeixen i forma part dels seus ritus ancestrals.
Afegeixen, a més de la masticació dels fulles de coca, la importància que posseeix la infusió de coca (mate) per les seves nombroses propietats medicinals, i que pot prendre’s en qualsevol llar de Bolívia o Perú, països on està legalitzat el consum tradicional.
Amb aquests arguments al seu favor, que basen en estudis ben documentats, que neguen tot efecte negatiu en l’ús de la fulla de la coca, tal com admet la pròpia Organització Mundial de la Salut, denuncien l’estratègia conservacionista a equiparar la coca amb la cocaïna i advoquen per la necessitat de mantenir el cultiu tradicional, evitant l’intent d’erradicació de l’espècie, bé amb l’ús de defoliants químics o per mitjà de la introducció d’enemics biològics.
La cocaïna
La cocaïna és un derivat de la coca en forma de pols blanca i de sabor amarg. La seva fórmulaés C17H21NO4. S’obté per precipitació de la infusió de les fulles de coca i posterior purificació. Té un efecte vasoconstrictor i es també un fort analgèsic al interrompre els impulsos nerviosos, és per això que s’ ha emprat en cirurgia durant molt temps. Avui en dia, donat el seu caràcter additiu, s’ ha substituït per altres productes, com la novocaïna. Pel seu caràcter vasoconstrictor constitueix un autèntic verí al obstruir el rec sanguini al cervell. Igualment, al actuar com a paralitzador dels centres nerviosos, por produir la mort per aturada respiratòria. Dosis superiors a 0,5 gr. poden ser mortals.
Història de la cocaïna
Fou descoberta per A. Nieman i Friedrich Wahler en 1860. En el segle XIX es va emprar com analgèsic local, especialment en el tractament dels ferits de guerra, així com de substitut de la morfina. Totes dues aplicacions van produir multitud de toxicomanies. A començament del segle XX fou la droga de moda de la bohèmia parisina. En les dècades del 60 i 70 es va combinar el seu ús amb el de la morfina i heroïna, essent també molt popular com “la droga de d’executiu” en USA. En la dècada dels 80 es va considerar com la droga de moda del moment al pensar erròniament que era una droga menys nociva que l’ heroïna. En aquesta mateixa època es quan apareix el derivat conegut com a “crac“. Aquest producte per fumar, juntament amb la pasta de cocaïna, que s’ obté abans que la cocaïna arribi al seu procés final, constitueixen drogues mes additives i perilloses que la cocaïna.
Usos i efectes de la cocaïna
La cocaïna es pren fonamentalment per inhalació nasal, encara que també pot ser injectada en les venes o fumada, si ha estat preparada per això. Immediatament després de ser inhalada, es sent una forta sensació d’ insensibilitat nasal. Ràpidament es produeix l’estat d’eufòria que porta al consumidor a sentir-se millor: creu que té més memòria, que té més força i més intel·ligència. A poc a poc, a mesura que es va acostumant a la droga, els símptomes negatius van augmentant amb trastorns d’índole diversa:
– Trastorns sensorials: al·lucinacions, sorolls estranys, percepcions visuals de colors, formigueig a la pell i el famós símptoma d’ insectes arrossegant sota la pell, per exemple.
– Trastorns de personalitat: irritabilitat, còlera, agressivitat, depressió, mania persecutòria, etc.
– Trastorns físics: hemorràgies i perforació del tabic nasal, veu ronca, rostre envellit, lesions nervioses, magror, etc.
Cada vegada les dosis de la droga han de ser més grans i amb més freqüència per pal·liar els símptomes anteriors, la qual cosa, si no s’abandona el tòxic, condueix a la degeneració personal i a la més que probable mort per sobredosis.
Més informació sobre la coca, la cocaïna i altres plantes
10 Desembre, 2023
