Propietats del vesc

PROPIETATS MEDICINALS DEL VESC

Característiques del vesc

Nom vulgar: Vesc

vesc

Detall de la planta

camera

Nom científic: Viscum album

Família: Lorantàcies

Habitat: Viu semiparàsit al damunt de les branques de diversos arbres, principalment arbres de fulla caduca, com pomeres o pollancres, però també sobre algunes varietats de pins.

Característiques: Arbust de color verd que pot arribar a mesurar fins un metre. Té la tija curta però les branques son abundants i repetidament enforquillades, de manera que formen com una gran botja que penja del arbre parasitat.

Les flors són unisexuals. Neixen agrupades de 3 a 5 sobre plantes masculines o femenines. Les masculines presenten quatre pètals diminuts i quatre estams sense filaments. Les femenines són molt rudimentàries. Unes i altres de color verd groguenc.

El seu fruit és una baia blanquinosa, translúcida de 6 a 10 mm, i amb una sola llavor. Aquestes baies són molt apreciades pels ocells que, una vegada se les han menjat, se’n desprenen de les llavors enganxoses refregant el seu bec sobre les branques dels arbres.

Així les llavors queden fixades sobre l’arbre i, produint unes arrels especials, comencen a xuclar la saba de la planta envaïda. Com que la planta també és capaç de sintetitzar part del seu aliment mitjançant l’energia solar, diem que aquesta planta és semiparàsita.

Propietats del vesc

a) Medicinals:

Cardiotònica i hipotensora: baixa l’excés de pressió arterial i regula el ritme cardíac. Això -segons alguns autors- només es fa possible quant la seva substància activa (la viscotoxina) és injectada per via intravenosa. El seu ús, en aquest sentit, estaria restringit a una prescripció per part d’un professional. Altres autors recomanen infusions de fulles (una cullereta per tassa) o coccions d’escorça (10 gr. per litre) per aconseguir efectes positius sobre el cor i el sistema circulatori en general.

Antiepilèptica: Prendre tres tasses al dia d’infusió d’una cullereta de fulles seques per cada tassa.

Antireumàtica: aplicar una compresa de la cocció de fulles seques sobre la zona afectada de dolors reumàtics.

b) Màgiques:

És una planta a la que tradicionalment li han atribuït propietats màgiques. Els antics druides feien ús d’ella per preparar les seves pocions màgiques. Modernament s’està estenent cada vegada més el costum de considerar-la planta de la bona sort. També es diu que portarà la felicitat a aquells amants que es donen un petó a sota d’ella. Tot això ha fet que, pels voltants de la festa de Nadal, s’hagi desenvolupat un comerç il·legal d’ aquesta espècie vegetal que pot posar en perill la seva existència.

c) Cinegètic:

La substància enganxosa que tenen les seves baies ha estat emprada tradicionalment per elaborar una pega amb la qual es poden agafar ocells als paranys. Avui en dia aquesta pràctica està considerada il·legal.

Recol·lecció i conservació: Les baies es poden recollir a la tardor, quan estan madures i les tiges també a l’hivern. S’ ha de assecar la planta al sol i conservar-la en bossetes de roba en un lloc sec.

Més informació sobre el seu conreu

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Vicente Martínez Centelles - Fundador del web i director. Professor de ciències naturals, expert en plantes, remeis naturals i fotografia botànica.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

16 Novembre, 2020

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.