Continguts
Propietats de Petroselinum crispum
Propietats medicinals del julivert
ÚS INTERN
- Carminativa, tònica estomacal i digestiva: Afavoreix la digestió, contribueix a expulsar les flatulències i obri la gana. Molt adequada en espasmes intestinals. (Infusió d’una cullerada petita de llavors, per tassa d’aigua. 2 tasses al dia) (En cas d’inapetència prendre una tassa de la infusió mitja hora abans de les àpats)
- Diurètica: És un dels millors diürètics per l’acció de l’apiol que afavoreix l’eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos d’obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques que s’associen amb l’acumulació d’aigua en el cos. (Prendre 3 cullerades de suc al dia, obtingut al picar la planta o comprar en botiga especialitzada)
- Emmenagoga: Afavoreix la menstruació i alleuja els dolors associats amb ella. La influència de la miristicina i de l’apiol són els responsables d’aquesta propietat. En dosis superiors al que està permès, aquests dos resulten tòxics (Veure toxicitat) (Decocció 25 gr. d’arrel per mig litre d’aigua durant 10 minuts. Prendre una tassa al dia.)
ÚS EXTERN
- Col·liri ocular: Alleuja les irritacions dels ulls cansats (Esprémer la planta tendra i aplicar amb una gasa un poc de suc sobre els ulls)
- Vulneraria: Atenua els dolors (Aplicar un cataplasma amb el suc diluït en alcohol, sobre la zona on es presenten els dolors) (Realitzar una petita bola amb julivert i oli d’oliva, Afegir una mica de sal i introduir la barreja en l’oïda, posar al damunt d’un queixal inflamat, etc.) L’àcid ascòrbic i el zinc són els responsables d’aquesta propietat.
- Relaxant: (Abocar una infusió d’un parell de litres d’aigua amb 50 gr. de fruits en l’aigua del bany) Produirà un efecte notable de relax al nostre cos.)
- Galactòfuga: Detenir l’excés de producció de llet en les lactants (Esprémer la planta tendra i aplicar amb una gasa un poc de suc sobre els pits)
- Halitosi: La mala olor de boca o halitosi es pot combatre mastegant uns fulles de julivert.
ALTRES USOS
- Condiment: Menjat fresc, el julivert resulta ideal per a donar sabor a molts plats des de sopes, a verdures, ensalades, carns… De la mateixa manera s’utilitzen les llavors i les arrels seques, com a espècies.
L’oli essencial, principalment per la seva composició en apiol, miristicina, bergaptè i xantotoxina. L’apiol, en dosi adequada, actua com emmenagog, facilitant el menstru i evitant els dolors associats al mateix. En quantitats superiors al que està permès (més de 10 gotes d’essència al dia) resulta abortiu. En dosi més elevada produeix intoxicació del fetge, paràlisi circulatòria i mort, precedits de diarrees, vòmits, alteració del ritme cardíac, etc. En cas de no arribar a produir la mort, les lesions sobre el fetge i els ronyons són importants.
No ha de subministrar-se oli essencial durant l’embaràs!
Un altre component tòxic de l’oli essencial és la miristicina, un estupefaent que afecta al sistema nerviós central, i que pot produir convulsions.
La xantotoxina i el bergaptè són fototòxics, que reaccionen en contacte amb la llum, especialment en ambients molt assolellats o d’alta muntanya, produint lesions en la pell.
Donat el perill que suposa la ingestió de l’oli essencial, es recomana no utilitzar aquest producte, aprofitant la resta de preparacions per a aconseguir els efectes beneficiosos d’aquesta planta.
Recol·lecció i conservació: A principis de primavera s’arreplegaran les arrels, les fulles a principis d’estiu i les llavors a principis de tardor. Arrels i fulles han d’assecar-se a l’ombra, encara que és millor no assecar les segones. Les primeres han de guardar-se en recipients hermètics en un lloc fosc; les fulles haurien de menjar-se fresques. Les llavors han d’assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en lloc fresc i ombreig.
Més informació sobre plantes
14 Agost, 2024
