Toxicitat de la figuera

PROPIETATS DE LA FIGUERA

Característiques de la Figuera

Nom científic: Ficus carica L.

Família:Moràcies

Hàbitat: Nativa del SO d’Àsia, es troba naturalitzada en el S. d’Europa, apareixent en llocs rocosos i càlids de la Mediterrània. Molt conreada pels seus fruits i com arbre decoratiu en tota Europa

Principis actius: Aminoàcids (Alanina, aspartina, arginina, cistina, glicina, lisina, lipasa, fenilalanina), enzims (Esterasa, ficina, fucomarina), sucres (glucosa, galactosa), vitamines (-beta-carotè- (A) àcid ascòrbic (C)), àcid linoleic, niacina, àcid màlic, àcid oleic, pectina, minerals (potassi, fòsfor, magnesi, manganès, coure, calci…etc.)

Parts actives: El làtex de les fulles, les tiges i el fruit, especialment quan estan verdes.

Usos de la figuera

En ús intern s’ha emprat per combatre el restrenyiment, la bronquitis i per les seves propietats alimentàries. en ús extern, el làtex s’aplica sobre les berrugues per eliminar-les.

Veure detalls com a planta medicinal en “Botanical”

Toxicitat de la figuera

Mitjana. Per contacte amb el làtex que té una acció irritant sobre la pell, per acció de les fucomarines. També el simple contacte amb aquesta planta pot produir fotosensibilitat que es mostra en forma de vesícules. S’ ha d’ evitar menjar fruits que estiguin verds, donat que poden resultar tòxics per l’ aparell digestiu i poden produir lesions a les mans.

Símptomes: Exteriorment, aparició de vesícules, taques més fosques a la pell, picor…etc. interiorment irritació de l’ aparell digestiu, diarrea, vòmits… etc.

Tractament: Rentar la zona afectada de la pell i aplicar corticoides. aplicació de vomitius i rentat de estómac.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Setembre, 2020